• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

“Cal conscienciar tothom que aquest és un bé molt preuat. Si una part del país no reconeix una de les dues llengües com a seva, hi ha un problema i el que té més a perdre és el català. No es pot dir que no passa res i que la immersió no està en risc. Cal tornar a seure i tornar a pactar, a explicar, a revisar perquè es va fer i com ha funcionat”. L’exsenador del PSC i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, advertia que el consens social i polític que va fer possible la immersió lingüística a partir dels anys vuitanta, s’ha començat a esquerdar.
Martí ho va dir divendres al vespre, a la Sala Polivalent del Teatre de Can Palots, de Canovelles, en una taula rodona organitzada pel Club de Premsa d’EL 9 NOU i Federalistes d’Esquerra, moderada pel director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet. L’exsenador va explicar que, en els seus inicis, la immersió va tenir un “consens total”, fins al punt que “ni el govern amb majoria absoluta d’Aznar es va atrevir a entrar-hi”. “A diferència d’altres comunitats i seguint la tesi de Marta Mata, es va decidir que no hi hauria dues línies diferenciades d’ensenyament. El català seria llengua vehicular com a eina per aconseguir la igualtat d’oportunitats i de cohesió social. I ha funcionat perquè generacions senceres senten com a seves les dues llengües”. Martí diu que el qüestionament actual del model que fan alguns “no ve del món de l’ensenyament. L’arrel és una guerra política. Aquell pacte polític i social, una part dels actors no el veuen ara com a seu. Al principi, tota la gent ho tenia molt clar i volia que els seus fills estudiessin en català, però, si identifiquem la llengua amb un projecte polític, això comença a trontollar”. Per a Martí, el sistema no està en qüestió, però alerta que el posicionament que fan alguns partits i algunes famílies “és un senyal d’alarma poderosíssim. Ara hi som a temps, però si arribéssim a un 15% o un 20% de famílies, tindríem un problema dels grossos”.
La directora del Centre de Normalització Lingüística i exregidora d’Educació de Granollers del 2003 al 2015, Pietat Sanjuán, remarcava que el model d’immersió és un model bilingüe. “Si no hi ha dues llengües, no hi ha immersió i aquesta immersió és per a tota la comunitat, no només per a una part, a diferència d’altres països. I aquesta és la clau de l’èxit; fer persones bilingües i competents en les dues llengües”. L’exregidora explicava que hi havia la voluntat “de no separar els alumnes per la llengua” i que “es va escollir el català com a llengua vehicular perquè era la que estava en inferioritat de condicions”. I afegia que, fins i tot ara, “els estrangers que arriben, si no van a aprendre la llengua enlloc, la que aprenen és el castellà”.
Sanjuán reconeixia, però, que la normalització, que pretén l’ús habitual del català en tots els àmbits de la societat “no ha estat un èxit total”. I, pel que fa als sectors que qüestionen el model, insistia que “és una qüestió política i no social”. En aquest sentit, remarcava que en tota la seva etapa de regidora d’Educació “mai, ningú va venir a queixar-se i a demanar que el seus fills estudiessin en castellà. Cal mantenir el model com un tresor perquè serà un factor que evitarà la fractura social entre els dos blocs: l’independentista i el no independentista”.
“NI UN PAS ENRERE”
Francesc Martos, alcalde de Canovelles pel PSC del 1979 al 2004, recordava els inicis de la implantació de la immersió i va remarcar que, igual que a Santa Coloma, el seu municipi va ser dels primers a impulsar la seva implantació. “Es van fer manifestacions que van acabar a Canovelles, amb unes 4.000 persones. Regidors i alcaldes ens vam tancar a l’Ajuntament. I vam comptar amb una eina essencial, com les Associacions de Veïns. Nosaltres reivindiquem que el primer lloc on es va implantar la immersió va ser Canovelles, però no ens barallarem amb Santa Coloma”. L’exalcalde remarcava que l’informe PISA demostra que la comprensió lectora dels alumnes catalans està entre les primers de l’Estat i, sobre el manteniment del model, va sentenciar: “No podem deixar de fer cas als riscos, però ni un pas enrere”.