• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Teresa Terradas
L’excel·lència més que demostrada del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, ara Veus, en concerts arreu del país i d’Europa, no és fruit de l’atzar. Al darrere s’hi compten hores i hores d’assajos, de treball intens i exigent, físic i emocional, que s’encarrega de guiar, supervisar i encaminar el seu director, Josep Vila, sempre atent a tot i a tothom, a la recerca de la perfecció vocal. És una feina, com diu ell, moltes vegades avorrida, i desconeguda per al públic, però que divendres es va mostrar en un assaig obert a la ciutat organitzat pel Club de Premsa d’El 9 NOU. Sí que en altres ocasions havien obert l’assaig a directors o amb motiu de classes magistrals, però mai per als amics, familiars i ciutadans en general.
La proposta va reunir una vuitantena de persones que van patir –per la calor–, però que encara van gaudir més escoltant les veus dels més de 50 cantaires reunits dimecres en un assaig que es va convertir en un tast de la feina actual del cor. “Mostrarem els diferents tipus de treball i de repertoris perquè tothom es pugui fer una idea del treball que fem habitualment. I el moment escollit no pot ser millor”, avisava Vila.
Fins al setembre, el cor granollerí té diversos compromisos que la setmana que ve el portaran, per exemple, a la Setmana Cantat de Tarragona; després a Barcelona on participarà amb tres concerts al Simposi Mundial de Música Coral; a l’agost a Taiwan i al Japó, i el 10 de setembre en un acte oficial de la Diada al Born de Barcelona.
Així, l’assaig de dimecres es va convertir en un passeig amb aturades en temes representatius dels diferents repertoris, i que va començar amb l’escalfament del cos. “Perquè el cos és el nostre instrument”, va recordar el director. “I com a tal l’hem de cuidar, i no beure coses fredes, dormir les hores necessàries... És important cuidar-se molt per tenir el cos sempre en bon estat”. Per tant, sempre que poden i tenen temps, abans de qualsevol assaig o concert dediquen uns moments es fer estiraments i petits massatges, abans de cantar un parell de cançons per, senzillament, “passar-ho bé” i començar a escalfar les veus.
Unes veus que van obsequiar als assistents amb la primera lectura d’una obra que cantaran a Taipei i que gairebé no havien tingut temps de mirar-se; dues cançons japoneses, “més difícils” però que ja havien assajat més i que el públic va poder escoltar gairebé a cau d’orella, o un Salve Regina que cantaran en un dels concerts a Barcelona com a exemple de música contemporània del seu repertori sacre. El recorregut va continuar amb “la preciosa” In paradisum del Réquiem de Fauré, amb un dels cantaires, Raul, al piano. Aquesta cançó la cantaran el 10 de setembre al Born, igual que el Cant de la senyera. I per postres, una de les estrenes de la setmana que ve a Tarragona, Suite Mediterrània, d’Eduard Iniesta, amb una de les cinc cançons que formen el recull.
Ni les interrupcions del director per donar instruccions i explicacions sempre des del rigor, l’amabilitat i la complicitat que uneix uns i altres, ni les repeticions de fragments o de notes van impedir que l’assaig d’assajos es convertís en un petit regal per al públic, que va premiar la seva feina incansable amb aplaudiments i crits de “Bravo”. Talment com si fos un concert.