• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

EL 9 NOU
En una nova edició del Club de Premsa d’EL 9 NOU, el periodista i escriptor Rafel Nadal va explicar el procés que segueix per fer els seus llibres, sobretot els quatre que ha escrit en els darrers anys en forma de novel·la: Quan érem feliços, Quan en dèiem xampany, La maledicció dels Palmisano i, la darrera, La senyora Stendhal. Nadal, periodista que va dirigir el diari El Periódico de 2006 a 2010 i com a escriptor va guanyar el premi Josep Pla de narrativa, va explicar a la vuitantena de persones que omplien del tot la sala d’actes de Can Raspall de la Garriga com a partir d’algunes imatges viscudes, moments especials o frases que li tornen reiteradament al cap es posa a treballar.
I segons va explicar, ho fa “sense esquemes ni guions previs. De tota manera, quan començo a escriure, sé força cap a on he d’anar. Ho tinc bastant clar”. A preguntes d’una persona del públic, Rafel Nadal va dir que és cert que “a vegades tens personatges que els planteges d’una manera i que, a poc a poc, se t’escapen. És el cas, per exemple, del metge de La maledicció dels Palmisano, perquè arriba un moment que, quan repasses el que ja has escrit, veus que va apareixent a tots els moments més transcendentals de la història i penses que demana més rellevància. I és aleshores quan el treballo més i agafa protagonisme propi. Però és el mateix personatge que m’ho demana!”.
Una altra de les confessions de Rafel Nadal que va sorprendre l’auditori va ser que no escrivia amb ordinador: “En la meva vida professional primer vaig treballar amb màquina d’escriure i després amb ordinador. I sempre amb presses, perquè el periodisme és així. Però les novel·les les escric sempre a mà. Omplo llibretes i llibretes de textos i de notes. Fer-ho a mà no em distreu tant. Si ho fas amb ordinador tens tendència a anar rectificant coses que poden ser simplement tipogràfiques i et vas distraient massa”.
L’escriptor gironí té clar que “escrivint a mà, a raig, no perds tant el fil de la narració, et concentres en l’important. I després, amb la història acabada, arriba el moment de corregir i de pensar en paraules o frases que a la mateixa llibreta havies indicat entre parèntesi que calia revisar. Però això ve més tard”.
Nadal també va explicar el procés de recerca de dades històriques que farceixen, sobretot, les seves dues darreres novel·les. Les mira de buscar sobre el terreny com, per exemple, va fer amb La maledicció dels Palmisano. “A la plaça un poble del sud d’Itàlia, a la Pulla, vaig veure com tots els homes d’una família, els Palmisano, havien mort en la Primera Guerra Mundial i com els Convertini, del mateix poble, havien mort en la Segona Guerra Mundial. El destí de les persones...”.