Club de premsa

21
juny
21/06/2018 a les 20:00 - Sala d'actes de Can Raspall, a la Garriga

Ha estat en perill la continuïtat de TV3?

l director de Televisió de Catalunya (TVC), Vicent Sanchis, respira una mica més tranquil. TV3 i la resta de canals de la Generalitat han superat l’article 155 i fan mans i mànigues per quadrar un pressupost “amb sorpreses”, com la de la reclamació de l’IVA per part d’Hisenda de la qual, per llei, està exempta l’altra tele pública, TVE. La tempesta ha afluixat, però Sanchis continua preocupat per l’atac sistemàtic contra TV3 del PP i Cs i, en menor mesura, del PSOE: “No sé què haurem de fer per canviar-ho, però TV3 no és el dimoni. Això és el que ha quedat i això ens fa mal.”
El Club de Premsa d’EL 9 NOU va convidar Vicent Sanchis a Can Raspall de la Garriga dijous passat per respondre a la pregunta de si TV3 va estar en risc de desaparèixer abans i després del referèndum de l’1-O. Una desaparició versemblant, tal com va explicar a la presentació del convidat el director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet. A la fi, però, es va imposar un cert sentit comú i, segons Molet, “els índex d’audiència no van perdonar i TV3 va continuar com la tele més vista del país”.
Sanchis va fugir de tot victimisme: “No hi ha hagut un perill real de desaparició, però sí que hi ha hagut altres perills. De fet, encara hi són.” Per al periodista, tots els ressorts de l’Estat es van posar en marxa per tallar d’arrel tot allò “que fes mal a la unitat d’Espanya”. El primer esborrany de l’article 155 preparat per la llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, tenia especial interès a destarotar quatre àmbits de l’autonomia: l’econòmic (amb la intervenció dels comptes de la Generalitat), el de la seguretat (amb el control dels Mossos), el de les relacions exteriors (amb el tancament de les ambaixades catalanes) i el dels mitjans de comunicació públics.
Per què els mitjans de la Generalitat es van salvar de del 155? Sanchis parla de tres factors. Primer, per la mobilització dels treballadors de la tele i la ràdio, “aquesta reacció no es va produir en altres instàncies de l’administració del país”. En segon lloc, per la solidaritat de periodistes i mitjans internacionals, que no entenien que un Estat democràtic com l’espanyol “posés un morrió” a cap mitjà. I, finalment, perquè el PSC va pressionar el PSOE perquè tragués la intervenció sobre TV3 de l’esborrany de Sáenz de Santamaría. Quin element va pesar més? “No se sap. Tots tres alhora o cadascun d’ells en moments diferents”, va explicar Sanchis.
Superades les eleccions del 21-D i la revocació de l’article 155, Sanchis no s’explica per què han continuat els atacs polítics contra TV3: “Sembla que hi ha partits que no accepten la realitat, que no els agrada.” I defensa que la tele que dirigeix passa l’examen del públic cada dia, el del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i d’altres filtres interns que situen TV3 i la resta de canals de TVC com les televisions amb més credibilitat i pluralisme. “Si a TV3 arribem, com a molt, al 25% de l’audiència, qui adoctrina fins al 45% d’independentistes que hi ha segons les enquestes o els resultats electorals?”, va insistir Sanchis, i encara va aportar una altra dada: “Un partit de la Selecció espanyola fa el 55% d’audiència a Catalunya. Això no ho fa ni el Barça!”
Al torn de preguntes del públic, una senyora li va dir a Sanchis que se sentiria molt orfe sense TV3. El periodista li va respondre: “Els mitjans com ara TV3, però també els diaris com La Vanguardia o EL 9 NOU, entre molts altres, han estructurat el país i han evitat que això sigui inòpia. Si Catalunya és alguna cosa és perquè aquí es veu la realitat amb un prisma propi. I això els ho diu un valencià que sap del que parla.”