• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

EL 9 NOU
L’exconseller de Cultura i doctor en Ciències de la Informació Joan Manuel Tresserras remarca el punt històric que suposa la convocatòria del referèndum d’independència del primer d’octubre. “L’1 d’octubre, o guanya l’Estat, o guanyem nosaltres”, indica Tresserras, vinculat per militància a Esquerra Republicana de Catalunya. Si aquell dia no hi ha votacions “l’Estat haurà guanyat”. En el referèndum hi ha “una primera oportunitat que el poble pugui enfrontar-se a l’Estat amb opcions de guanyar”. Tresserras va ser, divendres a la sala d’actes del CEMAV, el protagonista d’una nova sessió del Club de Premsa que organitza EL 9 NOU.
Tresserras va qualificar el referèndum com “la clau de volta de tot”, una vegada s’ha constatat que la majoria de 2015 “va ser poc contundent”. L’anunci del referèndum ha estat un al·licient per a amplis sectors que començaven a donar símptomes de cansament. “Es detectava que la gent tenia ganes que la costellada de l’any passat fos l’última”, diu.
La convocatòria del referèndum arriba després d’un procés de canvi d’hegemonia política i social a Catalunya. El retrat de la situació que Tresserras va fer davant de la trentena d’assistents a la conferència arrenca fa un segle, quan la burgesia catalana va bastir un projecte de modernització del país que va ser la seva “última gran pensada”. Durant el franquisme aquelles classes dominants es van “acomodar al règim” i durant la transició aquest paper es va mantenir en forma de lobby del Pont Aeri. “La burgesia ja no és una classe social catalana, sinó una classe social espanyola de nascuts a Catalunya. No ha calgut fer-los fora, perquè han dimitit”.
Davant aquesta dimissió de la burgesia com a classe dominant, han passat a ser classes mitjanes les que han pres el control del relat. “Tenen un criteri propi de la vida i no necessiten cap burgès que els digui com han de pensar”. Per a Tresserras l’actual moment a Catalunya sorgeix “d’una burgesia que ha dimitit i d’un Estat espanyol que no té cap altre projecte per a Catalunya que la liquidació de la diferència”.
Tot plegat ha portat a “una revolució democràtica. “En aquesta revolució, volem ser els protagonistes i no els espectadors, perquè el món canvia i ens hem anat encarregant nosaltres de veure com hi encaixem, perquè no ens refiem de la burgesia catalana i encara menys de l’oligarquia espanyola”, va dir.
Davant una societat en què les veus que demanen “una República per no ser dominats mai més” s’ha arribat al punt en què un sector està convençut que el referèndum es farà, mentre que la resposta de l’Estat és que no es farà perquè només hi ha una sobirania i encara hi ha un tercer sector –sense esmentar-lo, es referia a l’espai dels Comuns– “escèptic”. “Aquest sector demana garanties per celebrar el referèndum, però només demana garanties a l’independentisme, no a l’Estat”. Tresserras convida aquest àmbit a demanar les garanties a l’Estat, i mentrestant assenyala que, arribats al moment del referèndum, “si convé” es desobeirà la llei. “L’Estat ho ha portat tot a l’àmbit judicial perquè és on se sent més fort”. Un cop convocat el referèndum, “l’Estat haurà de triar si creu que pot guanyar o opta per obstruir”.
Sense voler fer grans pronòstics, Tresserras sí que es va aventurar a avançar que quan avanci la convocatòria, en molts ajuntaments on governa el PSC, com a Granollers, “probablement no hi haurà problemes per cedir espais de votació”.