• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Josep Villarroya
“L’Espanya de Maragall era la de la nació de nacions”. Jordi Mercader, que va ser cap de comunicació de presidència durant l’etapa de govern del president Pasqual Maragall, va definir així una de les idees que es desprèn del discurs d’investidura que va fer el president l’any 2003. Per Mercader, l’anàlisi del discurs feia preveure tot el que va passar després, però, en aquell moment “ningú no el va escoltar”. Aquest va ser l’eix de la conferencia que va fer Mercader, divendres a la tarda en el Club de Premsa d’EL 9 NOU.
“Ell ja parlava de subjectes polítics, no només de nacions culturals i va llançar un missatge d’unió en llibertat com la millor definició del federalisme”. El periodista i escriptor va afirmar que Maragall va intentar renovar el pacte amb Espanya en el que va definir com a “lliure relació d’interdependència des de la llibertat de decisió”. Mercader va dir que, per a Maragall, la reforma constitucional era inajornable i prèvia a la reforma de l’estatut, però, en aquesta iniciativa “va tenir molt pocs amics”.
Entre els elements del discurs d’investidura de Maragall i que van passar desapercebuts en aquell moment hi ha la llibertat de decisió “que és l’actual dret a decidir”. I va afegir que el president defensava “el reconeixement de la Generalitat com estat, no com un estat”. Una filosofia que, segons Mercader, estava en els principis inspiradors del pacte constitucional del 1978, però que es va aigualir amb el pacte del “cafè per a tothom”.
L’excap de comunicació de Maragall va dir que en l’estatut del 2005, abans de ser retallat per les Corts espanyoles i després pel Tribunal Constitucional, hi havia elements que molt difícilment podrien ser acceptats per l’Estat espanyol, com la relació bilateral, la reforma de l’administració de justícia que situava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com la darrera instància judicial o la transferència a la Generalitat de totes les funcions executives del govern de l’Estat a Catalunya. “Llavors, això semblava un trencament amb Espanya. Quan va proposar modificar la Constitució abans que l’estatut li van dir de tots menys guapo. Aquesta idea va ser despatxada amb molta ceguesa i la gent que va impedir la reforma ara donaria diners per tenir-la feta”.
Segons Mercader, Maragall era conscient que hi podria haver una reacció negativa per part de l’Estat i, ja llavors, va proposar que, en aquest cas, es fes un procés de consulta general als ciutadans de Catalunya. “Probablement, l’any 2010 s’hauria hagut de fer una consulta per refermar-se en l’Estatut del 2005”, va dir Mercader.
“No era profeta, però tenia aquest punt d’intuïció. Va advertir que Catalunya no es deixaria ensarronar mai més, però es va deixar anar pel seu optimisme”, va dir el periodista, per explicar que, d’alguna manera, Maragall ja albirava el que podria passar en el futur. I ho corroborava amb l’advertència que, segons Mercader, va fer Maragall en una ocasió a Felipe González. “Després de mi venen els independentistes’, li va dir”.
Jordi Mercader va analitzar la situació actual, que va admetre que té una molt difícil solució perquè, de fet, hi ha “un empat tècnic” entre partidaris i contraris a la independència. “Sabem com estem, però no sabem com hi hem arribat i no sabem com ens en sortirem”, va dir en la seva conferència, que es va fer al Cemav de la Mútua.