Club de premsa

28
maig
28/05/2018 a les 19:00 - Sala d'actes CEMAV, a Granollers

Les bombolles saben matemàtiques

Anton Aubanell és un matemàtic peculiar. Les matemàtiques són una ciència formal, però per divulgar-les ell fa servir estris i atuells que l’acosten més al món de la faràndula que al món de les exactituds. Les matemàtiques estudien patrons de cossos abstractes, però l’home està entestat a concretar-les en exemples quotidians que es poden repetir a casa. Anton Aubanell, catedràtic de matemàtiques jubilat i divulgador d’aquesta ciència, va ser el protagonista del darrer Club de Premsa d’EL 9 NOU, que es va celebrar dilluns passat al Cemav de Granollers.
A la presentació d’Aubanell, el director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet, va explicar que, per a la majoria de gent, “les matemàtiques són com un xarampió, que s’han de passar”. I es preguntava: “Per què les matemàtiques tenen aquesta imatge tan dolenta?” La resposta seia al seu costat: “Potser perquè en lloc de fer-nos apreciar la seva bellesa, s’omple la pissarra de números i fórmules. Potser perquè no ens les han ensenyades a la manera d’Anton Aubanell.”
Anton Aubanell viu a Sant Privat d’en Bas i va exercir durant molts anys a l’institut Sa Palomera de Blanes. Fill de Malgrat, és un professor no gaire alt, apassionat i entusiasmat amb el que fa. També és un dels impulsors del Museu de les Matemàtiques de Catalunya, a Cornellà de Llobregat, i ha rebut molts guardons, com el premi europeu Science on Stage, per l’experiència “Geometria amb bombolles de sabó”. Sense por a equivocar-se, es pot assegurar que Aubanell és un savi.
Aubanell transmet la màgia de la trigonometria ficant mà a un gibrell ple de sabó i explica conceptes durs com el de la tensió superficial tot bufant bombolles. No va ser estrany, doncs, que entre el públic hi hagués molts professors d’institut, com ara Neus Bulbena, exalcaldessa de la Garriga. Aubanell va insistir als mestres que han d’intentar ensenyar “les mates amb quatre dimensions”. O sigui, les dues dimensions que tenen la pissarra o els quaderns, la tercera dimensió, que és la vida, i la quarta, que és l’emoció.
El catedràtic jubilat també va explicar a Granollers altres secrets. Per exemple, que la millor fórmula per fer bombolles duu un 65% d’aigua, un 25% de Fairy i un 10% de glicerina. “I no ho proveu amb aigua de la Corunya. No sé per què, però no serveix”, va fer broma Aubanell, que també va revelar un secret d’un seu amic, l’artista granollerí Pep Bou: “Ell fa servir un detergent americà...”
El professor tampoc no es va cansar de repetir que “les bombolles són una cosa molt seriosa i sensacional” i que per això les van estudiar científics com Plateau, Courant o el català Josep Estalella. Amb cites de poetes com Machado o Martí i Pol i amb referències a la publicitat del calb de la Loteria o l’elefant Dumbo de Walt Disney, les bombolles d’Aubanell van aconseguir sempre, sempre, sempre que la superfície mínima entre tres punts (o més) tinguessin un angle de 120 graus. No va fallar mai. Va ser matemàtic.