Club de premsa

10
novembre
10/11/2017 - CEMAV de la Mútua.

Najat El Hatchmi , Uru Guinart i Jofre Montoto - L'escola pot prevenir el radicalisme?

J.V.
“La clau és poder debatre en llibertat a classe, cosa que avui està en risc; i és molt necessari fer-ho”. Ho va dir Oriol Guinart, professor de l’institut Antoni Cumella i membre del Casal del Mestre de Granollers, divendres, durant la taula rodona organitzada pel Club de Premsa d’EL 9 NOU sota el títol: “L’escola pot prevenir el radicalisme?”. Es tractava de parlar sobre el paper que poden tenir les escoles en la detecció i prevenció d’actituds radicals dels joves, especialment després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
“El problema és l’odi i la deshumanització dels altres. Més que de radicalisme, seria millor parlar d’extremisme, perquè tots podem ser radicals d’alguna manera. I es pot parlar en molts àmbits, no només en el jihadisme. Parlem de feixisme, racisme. Jo no ho separaria”, va dir Guinart. El professor va alertar que l’etapa de l’Educació Secundària és clau per incidir en els nois i noies. “És el moment en què el caràcter està esdevenint personalitat; en què és molt important la pertinença al grup. Hi ha una barreja de sentiments que fa patir i que s’agreuja si hi ha diferències entre la cultura de casa i la de la societat. Llavors, hi ha el perill de construir una personalitat en contra i això és perillós. Per això cal debatre a classe i ser incisius en allò que són acords internacionals pels drets humans. Hem de ser bel·ligerants”.
Jofre Montoto, expert en seguretat i jihadisme, va apuntar que, tot i ser important, “l’escola no és la solució per a tot i els resultats seran, en el millor dels casos, a mitjà termini. També hi ha un altre món a fora”, va dir. I va alertar que els prejudicis són culturals i estan molt arrelats. “Tots hem sentit a casa coses sobre els jueus, els gitanos. Superar això costarà moltíssim. En l’època del meu pare, per Setmana Santa se sortia a matar jueus...”, va dir Montoto.
L’escriptora Najat el Hachmi posava l’accent en el paper formatiu de les escoles, deixant el fet religiós per a l’àmbit privat i no públic. “L’escola hauria d’ensenyar els valors de ciutadania”. I va lamentar que, quan es produeix un atemptat de signe jihadista es posi el focus sobre els musulmans. “Els fets són tan aliens a les famílies marroquines com ho són per la resta. S’omplen els platós de televisió d’imams i s’exigeix a la comunitat musulmana que se’n desvinculi, quan, en realitat, la comunitat musulmana no existeix com una comunitat a part. Estem traçant fronteres i no hauria de ser així. Hi ha persones diferents, alguns són creients estrictes, altres practicants i altres que no ho són gens. I alguns que han nascut en famílies musulmanes, però no són creients. Parlar de comunitat musulmana és anar en contra de la nostra condició de ciutadans. No ha de prevaler la condició religiosa”, va dir. I va alertar contra el salafisme, “que té la idea de tornar a una lectura literal dels textos. No seria perillosa si és manifesta de manera pacífica, però pot ser el lloc on comença la llavor de l’odi. Pot ser un element d’identitat que anul·la qualsevol altre vessant de la persona i que provoca l’aïllament”.