Club de premsa

27
octubre
27/10/2017 - Granollers

Salvador Cardús - I ara què?

Joan Carles Arredondo
Només unes hores després que el Parlament proclamés la República Catalana i gairebé al mateix temps que el govern espanyol anunciava les mesures de desplegament de l’article 155 de la Constitució, el sociòleg i periodista Salvador Cardús va aportar aquest divendres reflexions sobre el moment polític a Catalunya en un acte al Club de Premsa d’EL 9 NOU a Granollers, davant una quarantena de persones. Cardús apuntava claus de futur en una conferència sota del títol “I ara què?”. El conferenciant no va dubtar a definir l’actual moment com una “guerra de guerilles”. És una lluita en condicions desiguals i que, per tant, requereix a l’adversari més feble lluitar amb altres armes. “Si entrem en una confrontació directa amb l’Estat, perdrem”, va advertir.
La força de l’Estat és constatable. Les seves armes són contundents davant un país com Catalunya, que només pot afrontar aquesta potència “amb rapidesa de moviments i astúcia”. “La guerrilla només funciona si el poble l’assumeix”, va apuntar. El resultat final d’aquesta estratègia és “sotmetre l’enemic sense combatre’l”.
Cardús va admetre les dificultats de fer pronòstics en les circumstàncies actuals. “En l’únic que hem encertat en tot aquest procés és en el fet que no es podia fer cap previsió”, va apuntar. Només es va atrevir a fer pronòstics a més llarg termini: “No sé on serem d’aquí a una setmana però d’aquí a cinc anys és segur que Catalunya serà un país independent”. Respecte als errors de pronòstic, Cardús en va assenyalar dos: no hauria pogut avançar “la duresa de la policia l’1 d’octubre ni tampoc que s’aplicaria un article 155 que és ingovernable”.
Cardús va assenyalar alguns aspectes de la situació actual que converteixen la situació que es produeix entre l’Estat espanyol i Catalunya en un conflicte de més abast. “No es resumeix tot entre uns ximples que volen la independència i una part recalcitrant que ho impedeix”, va dir. “S’està produint una confrontació entre una estructura de poder que és arcaica i que el que fa és defensar els mateixos interessos de sempre, i un projecte que trenca aquesta estructura de poder”. “Quan combaten dos projectes polítics de naturalesa tan diferent el diàleg és molt difícil: l’Estat no pot debatre sobre la unitat territorial perquè forma part del seu projecte”, apunta Cardús. Aquesta impossibilitat de diàleg ha estat determinant per al “fracàs de les terceres vies”.
Un segon factor que està influint en la dimensió de la confrontació és dels estils polítics dels adversaris. “És un conflicte entre una estil polític més del segle XIX que del segle XX, que té al davant una cultura política del segle XXI”, afirma. “Sense internet, no seríem on som”. Ho afirma perquè sense la proximitat i, sobretot, sense les xarxes socials no s’hauria produït el creixement exponencial del moviment independentista ni les mobilitzacions multitudinàries que s’han produït.
Han estat aquestes mobilitzacions socials les que han obligat les cúpules dels partits a canviar posicions i, per aquest motiu s’ha produït un error de l’Estat. “Hi ha qui pensava que destituint Puigdemont o Junqueras l’independentisme estava acabat. No és així: la mobilització popular ha rebentat el mapa polític del país”.
Els errors de l’Estat han tingut una continuïtat en el temps. La humiliació que va comportar el fracàs de l’Estatut va canviar la mentalitat política catalana, generalment victimista. Els passos que ha seguit el govern espanyol mostren que la seva política continua sent la de la humiliació, com demostra l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. “És un error garrafal de l’Estat. Si persisteixen en el mateix error de voler humiliar-nos, penso que guanyarem”.
Cardús havia assistit aquell mateix dia a la sessió del Parlament. “Hi he vist cares de preocupació: ara ve el més difícil”. De fet, el sociòleg entén que “s’han acabat els somriures” i que “ara hi ha angoixa”.
En aquest sentit, Salvador Cardús va apuntar tres punts febles de l’independentisme. “No hem tractat bé els factors emocionals i hi ha perill que triomfi el treball de l’adversari per dividir la societat”, va dir com a primer perill. Els altres dos són els efectes sobre els mercats i la resistència emocional.