• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Josep Villarroya
Contundent missatge de la monja dominica sor Lucía Caram adreçat als poders públics, però també a la societat en general, sobre la urgència de prendre mesures per lluitar contra la pobresa i les desigualtats. En la segona conferència del cicle del Club de Premsa d’EL 9 NOU, divendres al vespre, va fer una crida al compromís personal. “Hem de ser capaços que el seu problema sigui el nostre, establir-hi un lligam, ser empàtics. No n’hi ha prou de donar el que ens sobra. No ens podem conformar a fer un donatiu des del sofà de casa el dia de la Marató. La clau és no perdre la dimensió d’empatia amb la gent i practicar la proximitat. Passar de la llàstima a la compassió i viure amb passió la seva situació. Si no, poca cosa arreglarem.”
Davant d’un auditori d’unes 80 persones, entre les quals n’hi havia moltes d’entitats solidàries, Lucía Caram va advertir especialment sobre el risc de la pobresa infantil. “La pobresa infantil a l’Estat avui és estructural. És el segon país de la UE en pobresa infantil. Gairebé podem dir que hem perdut una generació. Es pot dir que la pobresa té rostre de nen i que tenir fills, avui, és un factor de risc d’exclusió social.”
La impulsora de la Fundació Rosa Oriol, de Manresa, va fer una crida a la col·laboració publicoprivada, entre les administracions i les entitats del tercer sector, com a eina per superar les desigualtats i la pobresa. “La desigualtat no és inevitable; calen solucions integrals i innovadores, formes noves d’abordar els problemes de sempre. Estem cansats d’anar apagant focs. Tapant forats no solucionarem els problemes d’arrel. Cal recuperar la col·laboració publicoprivada; oblidar-nos que som funcionaris i saber que som persones.”
Lucía Caram va afirmar que una de les claus en la lluita contra la pobresa és garantir la igualtat d’oportunitats. “Ho ha d’entendre tothom; administració i tercer sector. Donar igualtat d’oportunitats vol dir tractar tothom amb dignitat. Els hem d’oferir el que necessiten, que no sempre és el que tenim.” I va posar com a exemple accions que està impulsant a Manresa. “Els nens han d’aprendre anglès; doncs hem aconseguit que cada acadèmia ens ofereixi quatre o cinc places. I també han de fer esport; i en això hi col·laboren alguns clubs esportius. També hi ha llocs on fan colònies. Es tracta de compartir espais comuns. Si no hi ha recursos, els hem de treure de sota de les pedres.”
En un altre moment de la conferència, la monja dominica va apuntar la necessitat de fer “una gran inversió amb la família; treballar amb els pares perquè puguin tenir una vida digna. La crisi ha destruït els vincles familiars. Molts pares van treballar per donar-ho tot als fills i quan han perdut la feina es troben que no reconeixen els seus fills. Cal que aprenguin a tornar a relacionar-se, que recuperin l’autoestima”.
Lucía Caram no es va estar de criticar la cúpula de l’església. “Les esglésies estan buides. Ens ho hem guanyat. Hem de recuperar la credibilitat de l’Evangeli. La Banca Vaticana s’ha convertit en un paradís fiscal. L’actual papa va fer neteja i en un dia va anul·lar 3.000 comptes bancaris de cardenals i amics seus. Quan el papa diu que vol una Església pobra, s’ho creu de veritat. Conec molta gent d’església que s’estima l’Església i s’hi està deixant la pell, però els que manen s’han muntat el que s’han muntat.”
I sobre les fundacions solidàries, com la seva, es va queixar de la burocràcia que han de seguir per part de l’administració i també va ser crítica. “Algunes grans fundacions reben diners per mantenir la seva estructura, però no poden fer acció social. Haurien de replantejar-se el funcionament.”