• ESDEVENIMENTS
• Vallesà de l'any

EL 9 NOU
Mercè Riera ha estat la guanyadora del premi Vallesà de l’any 2006, un guardó que per primera vegada atorga EL 9 NOU i que s’escull per votació popular –han arribat prop de sis-centes butlletes– entre els lectors del diari. Riera va rebre el premi aquest dijous a la nit en un acte que es va fer a la sala Tarafa de Granollers i on també van tenir un reconeixement especial per als quatre finalistes: el pallasso Jaume Mateu, Tortell Poltrona, el doctor Enric Pedrol i el seu equip de la sida de l’Hospital General de Granollers, els escenògrafs Josep i Jordi Castells, de Cardedeu, i Josep Maria Miró, gerent del cinema Alhambra de la Garriga.

Unes 150 persones, entre les quals hi havia l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, el president del Consell Comarcal, Joan Castaño i representants de diversos àmbits de la societat vallesana, van saludar amb un llarg aplaudiment i dempeus el lliurament del premi. “Aquest premi no és per a mi personalment, m’agradaria que pugés aquí dalt tota la família del Xiprer”, va dir Mercè Riera que va parlar dels seus projectes de futur. “Tenim la il·lusió de fer més gran el Xiprer. Molta gent se’ns ofereix per ajudar-nos, psicòlegs, metges...” Va remarcar que la casa no només dóna menjar. “No tots estan faltats de pa, també d’amor, de tendresa... De veritat que s’està bé en aquesta casa. Hi ha un corrent de vida que dóna molta energia”.
El president del consell d’administració de PROSA, editora d’EL 9 NOU, Miquel Codina, va lliurar el premi a Mercè Riera. “És una joia que l’heu de cuidar. No la deixeu perdre”, va dir referint-se a la guanyadora. També va expressar el seu agraïment als lectors que han participat en la votació i als membres del jurat. L’alcalde, Josep Mayoral, va destacar la feina de Mercè Riera. “Gent com la Mercè ens reflecteix l’esperança que aquesta societat té futur, pot trobar solucions, si vol, si es compromet i segueix exemples com el seu i com el del Jordi”, va dir referint-se també a Jordi Mas, guardonat amb el primer premi de cooperació internacional per al desenvolupament humà que atorga el Consell Comarcal.

Mercè Riera és la responsable d’El Xiprer, una entitat solidària que fa deu anys es va crear a Granollers fruit d’una iniciativa ciutadana amb el suport de Càritas. Treballa en suport de les persones menys afavorides de la societat i s’ha guanyat un prestigi ben merescut. Fa tasques d’acolliment i d’acompanyament i ofereix servei de menjador. Hi col·laboren més de cent persones de forma totalment altruista.

Els vint candidats al premi han estat el pintor Joan Abelló, de Mollet; els escenògrafs teatrals germans Castells, de Cardedeu; Toni Cornellas, organitzador de la Mitja Marató Granollers; Joan Díaz, president de la Mútua del Carme de Granollers; Pol Espargaró, jove pilot de motos de Granollers; Carles Garcia, president de l’Agrupació Excursionista de Granollers; el granollerí Enric Garcia-Pey, especialista en toponímia de la comarca; Joan Garriga, músic de la Garriga; el poeta Jordi Julià, de Sant Celoni; Josep Maria Lloreda, president de l’empresa KH Lloreda; Jaume Mateu, el pallasso Tortell Poltrona, de Sant Esteve de Palautordera; Josep Maria Miró, del cinema Alhambra de la Garriga; Javier Nieto, president de l’empresa Santa & Cole, de Cardedeu; Lluís Olivan, escriptor, de Lliçà d’Amunt; el doctor Enric Pedrol i l’equip de l’Hospital de dia de VIH de l’Hospital General de Granollers; l’actor Josep Maria Pou, de Mollet; el granollerí Fermí Puig, cuiner del restaurant Drolma de Barcelona; Agnès Vendrell, Donat Puig i Antònia Riera, mestres de la República, de Granollers; Mercè Riera, responsable d’El Xiprer, de Granollers, i Santi Santamaria, cuiner del restaurant Can Fabes, de Sant Celoni.

Marta Queralt
Mercè Riera, escollida pels lectors d’EL 9 NOU com la vallesana de l’any, és una persona que està acostumada a compartir. L’ànima de l’espai d’acollida El Xiprer, on cada dia dinen més de seixanta persones, comparteix estimació amb aquells que més ho necessiten. I a banda d’assegurar-los un plat a taula, també els assegura la companyia per part d’ella i de tots els voluntaris que fan possible que El Xiprer sigui una realitat.

Nascuda a Granollers, a can Riera dels cavalls –la mateixa casa que ara acull El Xiprer– el 19 d’agost de 1944, Mercè Riera forma part d’una nissaga de nou germans. La seva formació cristiana li ve de lluny ja que els seus pares, en Pere Riera Miquel i la Concepció Manté Rovira, ja feien catequesi per als nens a la mateixa casa. Ella recorda que la seva mare sempre donava coses als pobres. “Sempre ens deia: la caritat surt per la porta i entra per la finestra”, explica. Tot i viure amb comoditat per l’època que era, la Mercè i els seus germans aprenien a ser solidaris. “De vegades ens feien donar les nostres sabates i ens deixaven només amb un parell per ajudar altres famílies”, afegeix.

La Mercè Riera va créixer i va estudiar fins als 17 anys. Després no va voler continuar estudiant i treballava des de casa brodant a màquina. Va conèixer Xavier Quincoces, amb qui es va casar als 21 anys i amb qui va tenir quatre fills, dues noies i dos nois. La gran, la Clàudia, va morir ara fa deu anys quan en tenia 30; en Xavier, de 38 anys, viu a Guatemala i té tres fills; la Marta, de 36 anys, té dos fills, i en Josep Maria, que és discapacitat profund té 28 anys.

El seu marit, en Xavier Quincoces, que va ser regidor de l’Ajuntament de Granollers dins del grup municipal de CiU com a militant d’UDC, va morir ara fa quatre anys. Ell va ser un company de viatge en tota la tasca solidària de la Mercè. “No és fàcil estar sense ell, però va marxar content i sabent que se n’anava”, diu amb calma i tranquil·litat. “Per sort tinc molts amics i molta família i mai estic sola”, afegeix.

L’experiència d’El Xiprer va néixer fa deu anys, però molt abans la Mercè i en Xavier tenien una comunitat cristiana. De fet, la primera seu de la parròquia de Santa Maria del Jaire va ser la casa on hi ha El Xiprer, fins que es va construir l’actual església. I un dia va arribar la inspiració: “Parar la taula per compartir”. La Mercè va pensar que d’aquesta manera podrien ajudar les persones sense recursos o amb problemes personals. “L’Esteve Humet –psicòleg mallorquí amic de la família– ens va aconsellar que no ho féssim sols, així que vaig anar a veure la Mercè Relats, que és un àngel, i de seguida vam anar a veure el rector i Càritas”, recorda. A la primera taula van seure set persones per dinar.

Les sis-centes butlletes que han arribat a EL 9 NOU per escollir Mercè Riera com a Vallesana de l’any 2006, també han servit per decidir els quatre finalistes entre els vint candidats proposats. Els finalistes han estat el pallasso Tortell Poltrona (230 vots), l’equip de la sida de l’Hospital de Granollers que dirigeix el doctor Enric Pedrol (179 vots), els germans Castells, decoradors teatrals, (152 vots) i Josep Maria Miró, del cinema Alhambra de la Garriga.

EL 9 NOU
Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona, és l’ànima del Circ Cric, que acaba de celebrar els seus 25 anys i que ha estat el motiu d’un llibre que ha publicat la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i el Fundació Autor. Partint de Sant Esteve de Palautordera, on tenen la seva seu, Jaume Mateu i la seva troupe han viatjat arreu, incansables, per portar i mostrar la seva idea de circ, considerat un esdeveniment cultural per sobre de tot i una filosofia de vida.

La bona marxa de l’espectacle, però, s’ha vist enterbolida aquest any per la suspensió de la gira. Jaume Mateu va prendre aquesta decisió davant les constants traves que els posen els ajuntaments d’alguns municipis on van actuar. El pallasso de Sant Esteve no es cansa de reivindicar que el Circ Cric no és un circ convencional, lúdic, sinó que té una caràcter marcadament cultural.

Ara, però, i després que s’aconseguís un compromís de la conselleria de Cultura per treballar en aquest camp i canviar alguns aspectes de les normatives actual, Mateu es planteja tornar una altra vegada. De moment, però, treballa en la campanya d’activitats per a escolars Un dia al Circ Crac, a Sant Esteve de Palautordera.

M.Q.
L’equip de malalties infeccioses i VIH de l’Hospital General de Granollers, encapçalat pel doctor Enric Pedrol, ha rebut recentment el premi al millor servei de VIH en atenció al pacient dels Premis Best in Class (2006). Aquest premi ha estat atorgat per Gaceta Médica y Medical Practice Group (MPG) amb el suport de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial i de la Societat Espanyola de Defensa de la Salut. De fet, en l’actualitat, la Unitat de VIH de l’HGG és un referent a nivell estatal sobretot per haver aconseguit millores en els efectes secundaris del tractament antirretroviral. Així, per exemple, la unitat aplica un tractament que ha aconseguit disminuir la mortalitat d’aquesta complicació del 30% a pràcticament el 0%.
Enric Pedrol Clotet (Barcelona, 1961) treballa des del juny de 1996 a l’Hospital General de Granollers en el Servei de Medicina Interna, com a responsable del programa de la Sida de l’HGG. El 24 de setembre de 1997 es va inaugurar l’Hospital de Dia de VIH del qual exerceix de coordinador assistencial. Des d’octubre de 2006 és el Director del Servei d’Urgències de l’HGG. El doctor Pedrol també es col·laborador del departament de Salut de la Generalitat i del Ministeri de Sanitat i Consum en temes relacionats amb el VIH.

EL 9 NOU
El cognom Castells ja és un referent en el camp de l’escenografia del país. Els germans Josep i Jordi, de Cardedeu i amb taller a Santa Agnès de Malanyanes, no paren de treballar i la seva obra és molt present tant a la televisió com al cinema o el teatre. Aquest dijous al vespre, precisament, s’estrenava a TV3 la sèrie sobre romans La via augusta, amb uns decorats signats pels germans Castells.

Al llarg de l’any passat, però, també van treballar en el disseny dels decorats d’altres sèries televisives, com Porca misèria, de la qual es va emetre la tercera temporada, o Ventdelplà, que s’està emetent en aquests moments. En aquest darrer cas els germans Castells han hagut de dissenyar els decorats dels nous escenaris de la sèrie, com el Centre d’Atenció Primària (CAP).

A finals de l’any passat també es va estrenar als cinemes la pel·lícula El perfume, de la qual van elaborar dels decorats de les escenes que es van enregistrar a Barcelona. Els decorats de la pel·lícula El orfanato, de les obres de teatre Els boscos, Tennessee, El portero o Mamá quiero ser famoso, són altres muntatges que han tingut la participació dels germans de Cardedeu en l’elaboració dels decorats.

EL 9 NOU
Josep Maria Miró, de 62 anys, és el gerent del cinema Alhambra de la Garriga des de 1975. La seva passió pel cinema, les ganes que hi posa i la complicitat de la seva família han estat les claus perquè l’any 2007 aquest antic cinema Alhambra encara mantingui el caràcter de cinema de poble, aquelles sales que fa anys eren força més que una simple sala de cinema.
Amb el pas dels anys, els vells cinemes de poble de la comarca han anat desapareixent i ara mateix, després del tancament del de Sant Celoni, l’Alhambra és l’únic que continua endavant. Això sí, amb la tenacitat que cada dia posa Josep Maria Miró per oferir als espectadors pel·lícules de qualitat que, al mateix temps, li permetin tirar endavant econòmicament la sala.
Tenir encara el cinema Alhambra és un luxe que es poden permetre poques poblacions. Perquè els pobles petits ja no tenen cinemes i les ciutats grans els tenen en multisales anodines allunyades sovint del centre, com passa per exemple, a Granollers. “Sempre ens quedarà l’Alhambra”, deia una placa que li van regalar a Miró els membres del Cineclub de la Garriga. I certament, és veritat.

EL 9 NOU
En el mateix acte en què EL 9 NOU entregava el premi Vallesà de l’any a Mercè Riera, d’El Xiprer de Granollers, el Consell Comarcal del Vallès Oriental lliurava, aquest dijous al vespre, el premi de cooperació internacional pel desenvolupament humà al sacerdot Jordi Mas i Castells, nascut a la Garriga fa 77 anys i que des de 1960 treballa al Camerun.
El guardó vol distingir les persones i les institucions, especialment relacionades amb el Vallès Oriental, que participen en projectes de cooperació internacional. És la primera ocasió en què s’atorga aquest premi, que té una dotació econòmica d’11.000 euros, import que el beneficiari es compromet a destinar a projectes relacionats amb l’objecte de la concessió.
A proposta de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha valorat els mèrits de Jordi Mas i ha acordat atorgar-li el Premi per la seva tasca de cooperació a Makary-Blangoua, a l’extrem Nord del Camerun.
Jordi Mas és una persona inquieta, activa i propera, que fa més de 45 anys que viu i treballa a l’Àfrica per contribuir a una societat més justa i solidària. Aquest dijous, però, no va poder rebre personalment el premi arran d’un problema de salut. En el seu lloc, el van rebre la seva germana i la seva neboda. “Fa un treball molt maco i potser un altre dia us el podrà explicar ell personalment”, va dir la seva germana, Assumpta després d’agrair el guardó en el seu nom.

El president del Consell Comarca, Joan Castaño va dir que el treball de Mas “és un exemple de què si dediquem esforços les coses poden canviar”, va dir. Castaño també va destacar la vessant pedagògica que es vol donar al premi. “Volem fer pedagogia amb la feina de Jordi Mas”.