30/04/2009 - Centre Cultural de Vilanova

Vallesà de l'any 2008: Imma Navarro

Guanyadora del premi al Vallesà de l 'any 2008

Imma Navarro, presidenta de la Fundació de Pares i Adults amb Discapacitats (Apadis), és la guanyadora del Premi Vallesà de l’Any que concedeixen per votació els lectors d’EL 9 NOU. Navarro pren el relleu dels dos primers guanyadors, Mercè Riera, del Xiprer, i el doctor Germà Morlans, de l’Hospital de Granollers. Unes 200 persones van assistir aquest dimecres a l’acte de lliurament que es va fer al Centre Cultural de Vilanova.

J.V.
Els lectors d’EL 9 NOU han premiat la feina i el compromís que porta a terme des de fa prop de 15 anys la Fundació de Pares i Adults amb Discapacitats (Apadis), amb seu a les Franqueses. La seva presidenta, Imma Navarro, de 27 anys, va rebre el premi Vallesà de l’Any 2008, que organitza el periòdic EL 9 NOU per tercer any consecutiu, en un acte que es va fer aquest dimecres al vespre al Centre Cultural de Vilanova del Vallès amb l’assistència d’unes 200 persones.

En el moment de recollir el premi de mans de Miquel Codina, president de Premsa d’Osona, empresa editora d’EL 9 NOU, Navarro es va mostrar agraïda per la distinció, que va fer extensiva a totes les persones que treballen a l’entitat. “No és un premi per a mi, és per a totes les persones d’Apadis. Ens anima a seguir treballant perquè creiem molt en el que fem”, va dir.
En la votació del premi d’enguany van participar prop de 600 persones que han enviat les butlletes publicades a EL 9 NOU.
Apadis es va crear l’any 1994 a Granollers, però des del 2002 té la seu a les Franqueses, on gestiona un pis en què conviuen quatre persones discapacitades. La fundació té 110 usuaris amb edats compreses entre els nou i els quaranta anys.

Miquel Codina va destacar en el moment de concedir el premi la seva satisfacció per un acte “que ens permet agrair des d’EL 9 NOU la confiança que ha dipositat i diposita la comarca en el nostre periòdic des de fa vint anys”. Va destacar, a més, el fet que el premi es lliurés a Vilanova del Vallès, “justament quan es commemora el vint-i-cinquè aniversari de la seva segregació dels municipis de la Roca i de Montornès”. Per ell el premi també es motiu d’orgull “perquè any rere any podem comprovar que el Vallès Oriental compta amb un immens capital humà”, va dir i va afegir que “cada any celebrem aquesta festa en una població diferent i així ho continuarem fent en el futur, perquè des d’EL 9 NOU sempre hem fugit de centralismes i hem apostat clarament per la comarca, pel Vallès Oriental, en el seu conjunt”.

L’acte el va obrir l’alcalde de Vilanova, Oriol Safont, que va donar la benvinguda a tots els assistents en un any molt especial per al municipi, que celebra els 25 anys de la seva independència. Entre els assistents hi havia tres dels quatre altres finalistes del premi: l’historiador Joan Garriga, el nedador paralímpic, Miguel Luque i la presidenta de la fundació Bell-lloc, de Cardedeu, Lluïsa Oller. El cinquè finalista, el pallasso Tortell Poltrona, de Sant Esteve de Palautordera, no hi va poder assistir perquè està preparant l’espectacle amb què celebra els seus 35 anys de professió. En el seu lloc, va recollir la distinció Ramon Folguerola, que, com Tortell Poltrona, també és membre de l’ONG Pallassos Sense Fronteres.

El grup de jazz de la comarca Lite Bites acompanyat per la cantant Carme Cuesta va amenitzar l’acte amb la seva música.

Vilanova del Vallès
El missioner de Llinars Jaume Calvera va rebre el Premi de Cooperació Internacional pel Desenvolupament Humà, dotat amb 11.000 euros, que concedeix el Consell Comarcal del Vallès Oriental. En el seu nom, el va recollir el seu germà, Antoni Calvera, que també és missioner. Jaume Calvera va enviar una salutació enregistrada en videoconferència, en què expressava la seva satisfacció pel premi que l’ajudarà a impulsar un nou local d’estudi per a joves i per atendre malalts de sida a Mamelodi, a Sud-àfrica, on treballa des de fa 25 anys. “Des d’aquí i en nom de tota la gent de la parròquia que estan treballant amb mi, us dono sincerament les gràcies per aquest detall, per aquests diners que ens ajudaran moltíssim i ens obren les portes a tantes altres activitats”, va dir. El seu germà, Antoni Calvera, es va mostrar agraït al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Llinars i va llançar un missatge d’esperança. “El món pot ser millor i ho serà”, va dir. El president del Consell Comarcal, Antonio Rísquez va reclamar el manteniment de la solidaritat en temps de crisi. “No podem girar l’esquena als països del món on la crisi és perpètua”, va dir.

Estefania Marín
Imma Navarro (Granollers, 1981) està acostumada a haver de donar explicacions sobre la seva edat –la joventut, diu, li juga “en contra”– i, sobretot, sobre les raons que l’han empès a crear i liderar Apadis, una associació i una fundació de suport a joves i adults amb discapacitats intel·lectuals amb seu a les Franqueses. No és mare ni familiar d’un membre d’aquest col·lectiu, però coneix les seves necessitats com si hi hagués conviscut tota la vida. La seva dedicació a Apadis és absolutament vocacional, i va començar de forma fortuïta, per mitjà d’un voluntariat.

Quan Navarro explica com es distribueix el seu temps, sembla difícil partir de la base que un dia té, també per a ella, 24 hores. Navarro, de 27 anys, treballa com a mestre d’educació especial en una escola de Mollet i quan surt, s’aboca amb els projectes d’Apadis fins al vespre. I, a més, treu temps per estudiar la segona carrera, Psicopedagogia. “No sé ben bé com ho faig, però arribo a tot!”, diu.

Navarro va estudiar al col·legi Anna Maria Mogas de Granollers i va començar el primer de BUP a l’Antoni Cumella. La resta del batxillerat, fins al COU, el va cursar a l’institut de les Franqueses. Va ser en aquella època, als 15 anys, quan va entrar en contacte amb el món del voluntariat amb persones amb discapacitats intel·lectuals, a Pardals, a l’edifici de Colònies Sant Esteve de Granollers. “Sortia amb amics més grans que hi anaven a ajudar en el seu temps lliure”, recorda. La van animar a provar-ho i en poc temps s’hi va enganxar: als 18 anys, Navarro era la responsable del grup Pardals 2. “Aviat ens vam desmarcar de la visió religiosa i vam crear Apadis”, diu. Era a principis de 2002, quan tot just acabava la carrera. “Això ens va permetre, precisament, gestar un projecte durant dos anys sense presses per cobrar ni un sol euro”. Navarro va trucar als companys de la universitat i va crear una cantera molt jove. De fet, l’edat, ha estat sempre “un handicap per a tot”, explica. “A l’hora de demanar subvencions, per exemple, els interlocutors sempre esperen trobar una dona de mitjana edat. Això sí, quan veuen que saps de què parles, desapareixen les cares d’incredulitat.”

SERVEIS A 110 USUARIS

Des que va crear Apadis, Navarro i el seu equip de set professionals han aconseguit crear un centre de tarda i tirar endavant el projecte d’inserció laboral, la joia de la corona de la fundació. També han facilitat que quatre joves amb discapacitats es puguin emancipar en un pis que comparteixen amb un estudiant, dins un projecte innovador a l’Estat. En total, Apadis atén 110 usuaris, d’entre nou i 50 anys. “No podem acollir més persones”, assegura Navarro, preocupada perquè la crisi encara ha restringit més les expectatives d’optar a subvencions i ajuda de les empreses. “No rebem cap ajuda econòmica dels ajuntaments però, en canvi, no paren de derivar-nos gent”, es queixa. “Estem en una situació molt crítica, amb la crisi. Hi ha famílies que no poden pagar-nos ni la quota mínima. Hem parlat amb el Consell Comarcal i els ajuntaments, però fins ara, res. I donem un servei que hauria de recaure en l’administració pública”.

Tot i els obstacles, Navarro creu fermament en el seu projecte, tot i que no li permet gaudir d’una “vida normal”. “He tingut des de molt jove responsabilitats que no es corresponien amb la meva edat. Apadis és com el meu fill, l’he gestat des del principi. Quan no teníem personal de neteja, fregava jo. I quan no teníem monitors, també m’hi posava jo. Però sabia que el projecte havia de continuar, encara que fos sacrificant moltes coses”.