04/05/2011 - Sala Noble de l’antic balneari de Can Rius de Caldes

Vallesà de l'any 2010: Carles Vallbona

Guanyador del premi al Vallesà de l'any 2010

J.V.
El doctor Carles Vallbona, de Granollers, és el Vallesà de l’Any 2010, el premi que atorga EL 9 NOU a través de les votacions dels lectors. El lliurament es va fer aquest dimecres a la Sala Noble de l’antic balneari de Can Rius de Caldes, davant unes 150 persones.

Vallbona, que no va poder assistir-hi, va agrair la distinció en un discurs que va llegir el director gerent de l’Hospital de Granollers, Rafael Lledó, en el qual va fer gala del seu sentit de l’humor. “Ni que m’haguessin dit que el famós pop del mundial de futbol m’havia seleccionat hauria donat credibilitat al veredicte”. “Ser vallesà és una cosa molt sèria, i ser vallesà de l’any és quelcom del que podré gallejar per aquesta terra de les amèriques tot i cridant ‘visca Catalunya, visca el Vallès i visca Granollers”. Prèviament, Vallbona havia saludat els assistents a través d’un vídeo enregistrat al seu domicili de Houston.

El president de Prosa, l’empresa editora d’EL 9 NOU, Miquel Codina, es va referir al compromís del guanyador amb el Vallès. “El doctor Vallbona podia haver-se deslligat de la comarca, perquè disposa d’un gran reconeixement professional als Estats Units; en canvi, no ho ha fet. Com ha dit en el vídeo, ha travessat moltes vegades l’Atlàntic, i no s’ha volgut desvincular mai de Granollers. I és especialment remarcable que continuï com a membre del Patronat de la Fundació Hospital-Asil de Granollers. Des de Granollers, des del Vallès, ens hem de sentir orgullosos de tenir entre nosaltres una figura com el doctor Carles Vallbona que, tot i haver volat molt amunt, no ha oblidat mai els seus orígens”.

A l’acte hi van assistir també la resta dels cinc finalistes del premi: la germana Pilar Castellanos, de les Carmelites Vedrunes de l’Hospital; Mercè Relats, coordinadora comarcal de Càritas; Josep Maria Miró, que regenta el cinema Alhambra, de la Garriga, i el farmacèutic i escriptor Martí Sunyol.

Premi de cooperació
En el mateix acte es va formalitzar el lliurament del Premi de Cooperació Internacional amb el Desenvolupament Humà. Aquest any no s’ha presentat cap candidatura que complís els requisits i el Consell Comarcal ha decidit donar els 11.000 euros al Fons Català de Cooperació, una entitat que reuneix uns 300 ajuntaments catalans i que enguany compleix 25 anys. El president del fons, Teodoro Romero, va rebre el premi de mans del president del Consell Comarcal, Antonio Rísquez.

J.V.
El jurat del premi Vallesà de l’Any va voler que en l’acte es fes un reconeixement especial al granollerí Joan Bretcha, farmacèutic, forner i músic que va morir el 17 de maig de l’any passat i que estava compromès amb moltes iniciatives ciutadanes com els Amics d’El Xiprer, el Jazz Granollers o l’associació Via Vallès. El col·laborador d’EL 9 NOU Vicenç Relats va llegir un text que repassava la seva trajectòria i el seu tarannà i va recordar que el proper dimarts 17 de maig a 2/4 de 9 del vespre es farà un acte de record al Casino de Granollers.

J.V.
El menjador de l’antic balneari de Can Rius, al centre de Caldes, es va omplir en la cinquena edició del premi Vallesà de l’any. Entre els assistents hi havia els alcaldes de Caldes, Jordi Solé; Granollers, Josep Mayoral; la Garriga, Neus Bulbena i Santa Eulàlia, Enric Barbany. També hi havia altres nominats que no van ser finalistes, com el president d’Oncovallès, Pere Cladellas, el de la Fundació Sanitària Mollet, Martí Fabré o el d’Amics d’El Xiprer, Ramon Daví. La sala, restaurada l’any passat, va ser un marc espectacular per a la celebració de l’acte que va ser amenitzat amb la música del grup Kibor, amb integrants de Centelles i la Garriga. Dolors Duran, de Granollers, va ser la guanyadora del cap de setmana per a dues persones a l’hotel Husa Mola Park de Les Escaldes (Andorra) que se sortejava entre els lectors del diari que van participar en la votació.

J.V.
“He creuat l’Atlàntic més de 100 vegades i pràcticament conec tots els núvols que hi ha en el trajecte”. El doctor Carles Vallbona i Calbó explica així la gran quantitat de vegades que ha viatjat d’una a l’altra banda de l’oceà des que el dia 4 de juliol de l’any 1953 va aterrar per primer cop als Estats Units, on ha dedicat els seus coneixements a la pràctica de la medicina comunitària i on coordina la xarxa de centres d’atenció primària de Houston dedicats a l’assistència sanitària pública de persones sense recursos econòmics. Ho feia en un vídeo que va enregistrar des del seu domicili de Houston acompanyat dels seus néts i on, a més d’agrair el nomenament com a candidat –encara no sabia que n’era el guanyador– al premi Vallesà de l’Any 2010, incidia un cop més en la importància de la prevenció.

“En el món actual la salut de tots els seus habitants és de gran transcendència per a l’economia mundial. Per això, la tasca de tots els professionals de la medicina ha d’anar encaminada no només al tractament de la malaltia, sinó també a la seva prevenció. Sabem que la mort és inevitable, però tant de bo ens arribi a tots els vallesans al final d’una vida ben llarga i ben sana i productiva que faci aixecar a un cim cada vegada més alt el nostre país”, va concloure el seu missatge Vallbona abans que els seus néts cridessin “visca Catalunya i visca el Vallès”.

Després de rebre el premi, aquest dijous al matí, Vallbona expressava el seu agraïment i feia extensiu el mèrit als seus familiars i mestres. “Si hi ha algun mèrit en mi, l’han de trobar en els meus familiars i els meus mestres, que sempre van conrear en mi un esperit de treball i una plena dedicació a la tasca de Déu a la terra. Dedico el guardó a EL 9 NOU, a tots els granollerins i ben especialment a l’Hospital General de Granollers (inclòs el Patronat, el cos de metges, infermeres, les germanes Vedrunes, els professionals i treballadors i el dilecte director, en Rafael Lledó), a Oncovallès, a l’institut Carles Vallbona i a tots els que treballen a l’Ajuntament de Granollers sota la direcció eficaç de l’alcalde, senyor Mayoral”.
Carles Vallbona ha merescut el premi Vallesà de l’Any per una trajectòria en el món de la medicina que impressiona. El darrer reconeixement el va tenir l’any passat, quan va rebre el premi Professionalisme que atorga ESADE i el Consorci de Salut i Social de Catalunya. L’any passat també va rebre el Premi Humanitari Internacional lliurat el Texas Medical Center i l’any 2009 la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari que atorga la Generalitat. La llista de distincions és molt més llarga. És doctor honoris causa per la Universitat Autònoma des del 1997.

Carles Vallbona va néixer l’any 1927 a Granollers i es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1950 –el doctorat el va acabar l’any 1959–. Va fer un internat de pediatria a l’Hospital des Enfants Malades de París i va ser resident de pediatria a la University of Louisville School of Medicine i al Baylor College de Houston. Actualment és director mèdic del Programa de Salut Comunitària de Harris County Hospital Disctrict.

La seva vinculació amb Granollers es plasma en la seva presència en el Patronat de la Fundació Hospital Asil que l’any 2004 va crear l’Observatori Carles Vallbona, una plataforma social per canalitzar la responsabilitat social de la fundació amb els ciutadans de la comarca”. El seu compromís el demostra, però, també, amb la seva participació en actes d’entitats com Oncovallès, durant els quals deixa sempre una mostra de la seva saviesa i el seu fi sentit de l’humor. A finals de març va participar en una conferència organitzada per Oncovallès durant la qual va expressar la seva confiança que el sistema de salut català no perdrà qualitat malgrat les restriccions pressupostàries gràcies a la “perícia dels metges, infermeres i tot el personal”.

El novembre de l’any passat, durant el sopar solidari d’Oncovallès, va dir que “el paper dels voluntaris ha estat determinant en els avenços de la lluita contra el càncer i va subratllar la importància de la prevenció dient que quan va arribar fa mig segles als Estats Units el que més li va sobtar va ser la força dels voluntaris en la lluita contra la poliomielitis, una malaltia avui gairebé desapareguda.