• ESDEVENIMENTS
• Vallesà de l'any

Josep Villaroya
Meritxell Mas, Cristina Salvador i Laia Pons, sincronistes del Club Natació Granollers (CNG) han estat les guanyadores de la vuitena edició del premi Vallesà de l’Any, que organitza el periòdic EL 9 NOU i que es va concedir dijous al vespre al Teatre Auditori de Can Palots de Canovelles. Entre els més de 150 assistents a la gala, hi havia alguns dels quatre altres finalistes del premi, que van ser el rector de la parròquia de Bellavista, Pepe Baena; la cineasta de Mollet Neus Ballús; la presidenta de la Fundació Viver de Bell-lloc de Cardedeu, Lluïsa Oller, i el director del Cor Infantil d’Amics de la Unió de Granollers, Josep Vila. Ballús no hi va poder assistir i va estar representada pel cineasta i poeta Lambert Botey, membre del Cineclub de l’Associació Cultural.

Les tres sincronistes del CNG van ser les més votades pels lectors d’EL 9 NOU, que en aquesta edició van enviar més de 500 butlletes de votació. Els seus mèrits són haver guanyat diverses medalles de plata en els campionats del món de natació celebrats l’any passat a Barcelona. De les tres, però, només la Meritxell Mas va ser present en l’acte. “Va ser un any molt dur, però, com diuen, tot l’esforç té la seva recompensa. Dono les gràcies a la família, els amics i l’equip del CAR de Sant Cugat, que ens ajuda cada dia”, va dir en el moment de recollir el premi.

Laia Pons no va poder assistir a la gala perquè estudia Comerç Internacional a Saint Louis (Missouri), als Estats Units, mentre que Cristina Salvador estava malalta. El premi el van recollir el pare de la Cristina, Antonio Salvador, i la mare de la Laia, Antonia Areñas.

Durant la gala també es va recordar els 12 candidats inicials al premi, que van ser escollits per un jurat format per periodistes d’EL 9 NOU i persones representatives de la societat civil vallesana. A més dels finalistes, són el pilot de motos Pol Espargaró, el president de la Fundació Sanitària Mollet, Martí Fabré; el fotògraf Joan Fontcuberta; el músic Joan Garriga; la directora d’operacions d’Ictineu Submarins, Carme Parareda; el fundador del Teatre de Ponent, Frederic Roda, i el científic de Sant Pere de Vilamajor Constantí Stefanescu.

L’acte el va obrir l’alcalde de Canovelles, José Orive, que va elogiar els finalistes del premi. “Tots vosaltres incrementeu el nostre orgull com a territori en sentir-nos part dels vostres mèrits perquè, a més d’elevar l’autoestima de tots nosaltres, sou un exemple del capital humà d’aquesta comarca”. Va recordar que “vivim una realitat complicada” i va reclamar la implicació de tots per superar-la. “Primer les institucions, però també la resta de la societat: les empreses, les entitats i les persones. El capital humà ja el tenim. Vosaltres en sou la millor mostra”.

El president del consell d’administració de PROSA, editora d’EL 9 NOU, Miquel Codina, va remarcar el reconeixement “a les persones que amb la seva dedicació i talent han demostrat que es poden vèncer les dificultats i que amb esforç i tenacitat s’assoleixin objectius importants. A nosaltres ens sembla important que siguin els lectors els que triïn els guanyadors perquè això converteix el Vallesà de l’Any en un reconeixement popular”.

Ramon Solé
El gràfic que encapçala aquesta pàgina és prou eloqüent: Cristina Salvador, Laia Pons i Meritxell Mas fa molts anys que pugen al podi i les medalles al Campionat del Món de 2013 són l’última expressió d’una trajectòria marcada per l’excel·lència que va arrencar molts anys enrere. Han estat molts moments d’or, de plata i de bronze que les tres joves granollerines han viscut amb alegria i intensitat, conscients com ningú altre de l’enorme esforç que els han suposat. Tot i així, sempre hi ha moments més especials que altres, i Salvador, Pons i Mas els han explicat a EL 9 NOU.
Meritxell Mas: el primer Mundial (Barcelona, 2013)

Meritxell Mas no oblidarà mai els Mundials del juliol passat a Barcelona. Naturalment, les tres vegades que va pujar al segon graó del podi hi van tenir molt a veure. Però aquella competició va ser especial per altres coses. “Era el meu primer Mundial com a sincronista a l’equip absolut i vaig ser titular en els tres equips. Competíem davant del públic de casa, amb molts amics, familiars i aficionats que ens van estar donant suport tot el dia. L’ambient era impressionant”, explica la granollerina.

Hi ha un altre Campionat del Món que ocupa un lloc especial a la memòria de Meritxell Mas. “El Mundial júnior de 2012, a Grècia. Era el meu últim any abans de l’edat absoluta i és molt difícil assolir una medalla a la categoria júnior. Recordo que vam estar tot l’agost entrenant per aquell Mundial i al final vam aconseguir una medalla de bronze. Ens va marcar bastant a totes, perquè vam treballar molt per aconseguir-lo”, diu. Aquest curs, Mas ha continuat els èxits amb l’or aconseguit en el World Trophy, en la modalitat highlight (disciplina específica d’aquesta competició). És la tercera medalla d’or de la sincronista en aquesta competició

Cristina Salvador: el debut amb les noies grans (Roma, 2009)

Cristina Salvador recorda amb especial intensitat el seu debut amb la selecció absoluta en un Campionat del Món. Va ser el juliol de 2009, a Roma, i la sincronista granollerina va tornar-ne amb una medalla de plata en equip tècnic. Salvador, que en aquell moment tenia 17 anys, era l’única menor d’edat de la selecció i va ser la primera esportista sortida del CN Granollers que va arribar a l’equip espanyol absolut. “Va ser la meva entrada a la selecció i va ser increïble. Quasi no em podia creure nedar al costat de la Gemma Mengual, la Irina Rodríguez... totes les grans, que havien estat subcampiones olímpiques l’any abans. Que confiessin en mi va ser molt fort”, recorda. Cristina Salvador també té un record molt especial pels Mundials de l’any passat, pel fet de nedar davant de la seva gent.

Laia Pons: la plata olímpica (Londres, 2012)

Laia Pons va deixar la sincronitzada d’elit just després de guanyar la plata al Mundial de Barcelona. Ja havia complert un somni i tocava complir-ne un altre: estudiar a l’estranger. Pons viu a Saint Louis (Missouri, EUA) on compagina la sincronitzada amb els estudis de comerç internacional. De totes tres, és l’única (i l’única esportista femenina del CN Granollers i de la ciutat) que ha guanyat una medalla olímpica. Va ser a Londres, el 2012, en el que va ser el moment àlgid de la seva carrera, segons ella mateixa.

“Destaco aquella medalla per la importància d’aquella competició en la vida de qualsevol esportista d’elit. Per mi ha estat la fita més alta com a esportista i, a més, em recorda la vivència tan especial que vaig gaudir tant a la Vila Olímpica, com a les cerimònies d’inauguració i clausura”, explica des dels Estats Units.

Com les seves companyes, Laia Pons també destaca la medalla de plata al Mundial de Barcelona 2013. “No només pel bon resultat de la competició, sinó pel sentiment que em va provocar sentir el suport de familiars, amics i gent de casa, de tant a prop. Del Mundial de Barcelona també m’enduc uns records molt especials”, assegura.