Jesús Medina
“És el pitjor moment per a les empreses de comunicació, però el millor moment per a la informació?” El periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, es feia aquesta pregunta dijous passat al vespre a la sessió del Club de Premsa d’EL 9 NOU organitzada a la sala noble de Can Rius de Caldes, un col·loqui que també va comptar amb les reflexions del periodista d’El Periódico i professor de la Universitat Ramon Llull, Albert Sáez, moderat pel director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet. Després de sentir els tres, la pregunta de Partal quedaria resolta si no es perd el compromís amb el periodisme de debò. És a dir, el que és professional i rigorós, el que contrasta i verifica la informació, el que vol formar part i servir a una comunitat de lectors conscients i exigents.
Molet va obrir el debat amb un titular dels temps que corren: “No hi ha barreres ni límits a la informació perquè vivim constantment connectats.” I va situar el mal moment d’un sector, el dels mitjans de comunicació i en particular la premsa de paper, que, a més de patir la crisi econòmica, pateix un canvi de paradigma per la digitalització que també ha comportat canvis culturals i de consum profunds. O sigui, “una tempesta perfecta”, com van coincidir tots a definir-la. A Can Rius, planaven les notícies recents dels tancaments de les revistes Interviú o Tiempo o els expedients de regulació de plantilla en alguns diaris de Barcelona com l’Sport, El Periódico o El Punt Avui.
Sáez va alertar que quan es parla de crisi als mitjans es barregen massa conceptes. “Hi ha crisi ecònomica? Sí, però no només. Hi ha crisi tecnològica? Sí, però no només. No es pot oblidar, per exemple, que les nostres empreses van arribar a la crisi molt endeutades i fa temps que havien perdut independència econòmica fiant massa ingressos a la publicitat”, va comentar Sáez. A més, per al periodista d’El Periódico, “en lloc de gastar diners en més periodisme, els diaris van preferir gastar-los en ganivets de la Xina per regalar-los als lectors”.
La crisi dels mitjans convencionals, però, té molt a veure amb el canvi cultural d’una societat que s’ha digitalitzat a tot drap, primer amb els PC i ara amb els telèfons intel·ligents. I va oferir una dada esfereïdora: Donald Trump ha aconseguit la presidència dels EUA després de fer 34.500 tuits i només una roda de premsa. “Algú es podia imaginar que mai ningú arribaria al cim del país més poderós del món només amb una compareixença davant de la premsa?”, es va preguntar Sáez.
GOOGLE I FACEBOOK
El director de Vilaweb va anar una mica més enllà encara en la reivindicació dels principis bàsics del periodisme. Per a Vicent Partal, “Google i Facebook són perversos”. No és que estiguin mal utilitzats per fenòmens com les fake news (notícies falses), és que els seus algoritmes busquen l’efectivitat, no pas si allò és interessant o no. A la recerca del clic, es manipula matemàticament la informació que arriba a l’audiència. “Facebook ja ha reconegut que té un efecte corrosiu sobre la democràcia”, va recordar Partal.
Al torn de preguntes del públic, els dos periodistes van respondre amb dosis d’empatia per als lectors. “Els periodistes hem d’escoltar més i parlar menys”, segons Partal. “Ès bàsic que satisfem les necessitats de la gent”, va concloure Sáez.