• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

La caiguda per sota de la xifra simbòlica dels 25.000 habitants ha encès la llum d’alarma al Ripollès. La constant pèrdua de població preocupa les autoritats, com es va posar de manifest en la taula rodona que el Club de Premsa d’EL 9 NOU va organitzar divendres al Museu Etnogràfic de Ripoll. “És una realitat latent i punyent quan es tanca el padró. Fa anys que dura, el fenomen no mitiga i afecta a totes les comarques de muntanya”, es lamentava l’alcalde de Ripoll i diputat al Parlament, Jordi Munell.
“No totes les parts del Ripollès perden població”, aclaria el geògraf i alcalde de Molló, Josep Coma, en un context en què en el conjunt de “les comarques gironines en guanyen”. Coma posava l’exemple que “Vallfogona en guanya”, si bé només l’últim any. L’alcaldessa d’aquesta població i presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya reconeixia que, com d’altres pobles de les seves característiques, rep sovint comunicacions de famílies interessades a anar-hi a viure. Però adverteix que “venir de zero és complicat si no tens arrelament. Tenir feina és vital perquè la gent pugui quedar-se” i en aquest entorn “de l’agricultura cada cop en pot viure menys gent” mentre que l’altra sortida laboral, el turisme, “crea pocs llocs de treball que siguin per tot l’any”. A més, per a l’establiment de noves famílies “el tema de l’habitatge és bastant fonamental. Falta oferta i els ajuntaments petits no hi podem fer gran cosa”.
Josep Coma al·ludia també a la població de fet, la gent que realment hi ha a la comarca en un moment determinat, que compensaria la negativitat de les dades. Així, de la mateixa manera que “hi ha gent empadronada que pot viure a fora” en un cap de setmana com aquest, amb les pistes d’esquí carregades de neu, “segurament som 30.000 o 35.000” entre visitants i població de segona residència.
Gerard Soler, director tècnic de Ripollès Desenvolupament, intentava aportar solucions a aquesta situació demanant alhora que “el territori també ha de fer autocrítica, perquè no tot ho fem bé” i aconsellava “anar tots a l’una, els 19 [municipis], sortir i vendre territori”. Soler reconeixia que “els joves universitaris tenen molt poques oportunitats al territori”, però també apel·lava a incrementar la formació professional, perquè també hi ha ofertes laborals que “costen de cobrir”.
Hi va haver unanimitat a l’hora de demanar millors comunicacions. Primer, que la xarxa de carreteres fos més transversal, perquè “l’Eix Pirinenc té moltes mancances”, apuntava Munell, que reclamava l’actualització de la Llei de Muntanya de 1986. I també les telemàtiques, perquè la fibra òptica arribi a tots els racons de la comarca.