• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

EL 9 NOU
Hi haurà referèndum? El periodista Francesc-Marc Álvaro, que divendres va fer la conferència “Els efectes de l’independentisme sobre el nacionalisme” en el marc del Club de Premsa d’EL 9 NOU, es va mostrar convençut que “els polítics impulsors faran tot el possible per convocar-lo”, però és difícil “que l’estructura administrativa el desenvolupi”. I ho va argumentar: l’angle mort és el vincle entre l’ordre política i la tecnoestructura de la Generalitat que l’ha d’aplicar.
Segons Álvaro, és “molt difícil” fer el referèndum en contra de l’Estat. “Ja el vam fer, va ser el 9N i va ser un èxit”, va recordar. Per això, quan l’Estat se’n va adonar va passar a l’acció: “Va dir: ‘Ara farem por”. La foto de la Guàrdia Civil retirant les urnes creu que no es produirà, “perquè han detectat que el punt feble és la transmissió de les ordres polítiques a la tecnoestructura de la Generalitat. És a dir, als funcionaris. Si el referèndum no és un 9N vol dir que l’administració hi ha de treballar”. I l’amenaça de l’Estat, en aquest punt, és determinant.
Aquest va ser un dels temes que va aparèixer en el col·loqui. La conferència va fer un recorregut històric al catalanisme que, des dels seus inicis, ha estat “una contracultura”. De fet, el moment actual connecta amb la llavor primigènia: anar a la contra. Què ha canviat? Que la mirada varia de registre, d’Espanya a Europa. Prat de la Riba i Cambó perseguien un reconeixement de Catalunya i una reforma profunda d’Espanya. La capacitat transformadora s’evidencia amb la Mancomunitat, “una obra de govern exemplar a escala europea”. I sempre bascula entre el carrer i les institucions. Aquesta dicotomia, ara, és present. El moment actual té un punt d’inflexió en la sentència del Constitucional del 2010 que desmunta l’Estatut, fet que demostra que la via autonòmica és impracticable i una part important del poble de Catalunya decideix abraçar la idea d’un Estat propi. Aquest viratge, i la rapidesa, dinamita el mapa català de partits. El PSC i CDC n’han estat els més perjudicats perquè eren els més importants en la fase autonòmica. Va discrepar que la davallada de CDC s’expliqui per la seva posició sobre la independència –Unió hi era contrària i va desaparèixer–, sinó per la conjunció de diverses variables com el desgast de governar, les retallades o la confessió del fundador, “que desdiu tot el que havia predicat”. ERC, en canvi, és el partit del moment i té el vent a favor, mentre que l’aritmètica ha atorgat a la CUP un rol decisiu, fet que explica la seva capacitat d’incidència tot i la diferència de diputats respecte a JxSí (10 a 62). En aquest sentit va discrepar que JxSí cedís a la petició de prescindir de Mas. Els comuns, va dir, “són els que es poden beneficiar més que el procés no surti [bé]”. Colau ha sabut construir un lideratge que aspira a conquerir l’espai del PSC. “A efectes del procés els comuns diuen el mateix que Duran, però no fan ràbia”. C’s i PP, amb molt poca representació municipal, tenen menys pes.
Va fer una pinzellada al 27S, eleccions definides com a plebiscitàries i on els partidaris del sí, tot i un resultat extraordinari, van quedar-se al 48%. El llindar del 50% va subratllar que era transcendent i va dir que Antonio Baños, cap de llista de la CUP, havia llegit bé els resultats: l’independentisme va guanyar, però no de forma suficient, motiu pel qual hauria calgut replantejar els terminis del full de ruta. Tot i això, va deixar clar que en un futur Catalunya pot ser independent perquè en un paradigma democràtic aquesta aspiració “és l’equació de temps i gent”.