• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

A.D.
L’exconseller de Cultura de la Generalitat Joan Manuel Tresserras va ser el convidat, divendres, del Club de Premsa d’EL 9 NOU, una iniciativa del periòdic per compartir amb subscriptors i lectors un diàleg sobre temes d’actualitat. Tresserras, sota l’enunciat de “2017, un any crucial per Catalunya”, va explicar que “ara ningú es pot desmoralitzar; aquest any no s’hi val a incórrer en el desànim”.
Presentat pel director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet, Tresserras va emmarcar l’anàlisi en un context de canvi d’època marcat pel segell de la globalització. Per situar-se al moment actual i constatar la singularitat del procés, va descabdellar un fil històric. La burgesia catalana, fundadora del catalanisme polític, havia tingut a l’arrencada del segle XX “una generació intel·lectualment potent” que va impulsar un projecte de modernització, el noucentisme. Des d’aleshores, no hi ha hagut cap projecte burgès nou. I, ara, les elits “tenen poder i influeixen, però ja no manen”, motiu pel qual només existirà un projecte nacional “si el fem nosaltres”.
Amb aquest nosaltres no al·ludia a unes sigles, sinó al moviment transversal de l’independentisme. El catalanisme, durant el franquisme, “va ser una mena de devoció sentimental” a la qual no se li veia cap viabilitat, i quan va emergir un catalanisme ideològic l’independentisme hi va tenir un pes petit “fins que arriba l’onada del dret a decidir”. Això atorga l’hegemonia a l’independentisme perquè “gent de llarga tradició dins el catalanisme fa el pas”. Aquest pas, que s’accelera a partir de la sentència de l’Estatut, “és relativament fàcil”, però, ara, és lògic que resulti més complex continuar eixamplant la base al mateix ritme, objectiu en el qual cal perseverar.
En l’actual context, que hi hagi incerteses va dir que era normal perquè no existeix un exemple històric que pugui servir de model. “El que estem fent no ho ha fet mai ningú”, va dir.
Amb l’anunci de la voluntat de convocar el referèndum, va advertir que es voldrà “espantar els sectors més porucs” i fer-los veure que “fer el referèndum sense permís és violència; i no: violència és impedir-lo”. Segons ell, quan es convoqui, sostingut per una majoria parlamentària, quedarà plantejada una disjuntiva entre defensar la democràcia o un “Estat emergit del ventre del franquisme”. Va vaticinar que “si hi ha referèndum, el guanyarem”, però va indicar que, després, caldran unes eleccions en què farà falta unir les dues majories que possiblement puguin emergir de les urnes, la de l’eix nacional i la de l’eix social, per sumar “el 70% o el 80%” de suport a la construcció d’un Estat: “La clau és el compromís de la gent. No es pot fer una república només amb independentistes”. La conferència va acabar amb un ric col·loqui.