• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Després de l’encès debat que va generar fa pocs dies un article de Joan Tardà apostant per obrir el diàleg amb els partits d’esquerres com el PSC i els Comuns per ampliar la base de l’independentisme, el diputat d’ERC al Congrés va aprofitar la conferència de divendres al Club de Premsa d’EL 9 NOU per aprofundir en aquesta tesi fora del debat visceral de les xarxes socials. “Hem arribat al peu de la muntanya i quan l’hem tingut al davant hem descobert que era més alta del que ens havíem imaginat”, va dir un Tardà molt còmo-de en el seu discurs de més d’una hora davant un centenar de persones que omplien la Sala Verdaguer i Callís i els passadissos d’entrada habilitats amb pantalles per seguir la conferència. Però per aconseguir fer el cim “hem de ser més, i hem de ser més en poc temps”. Per això, Tardà va justificar que cal parlar amb els que són “autodeterministes, perquè són els més propers” i va recordar que, malgrat que la direcció del PSC hagi donat suport al 155, els socialistes del Baix Llobregat són presents a les manifestacions de de-fensa de la immersió lingüística. L’objectiu d’aquest diàleg és créixer per superar el 50% de vot indepen-dentista perquè “només superant aquesta barrera ens escoltarà” la comunitat internacional. Va citar Nelson Mandela i la seva insistència a dialogar, fins i tot amb els que l’havien empresonat i torturat, per aconseguir la victòria. “És més important que hi hagi més independentistes, que no que siguem més independentistes”, va afirmar. I la prova de foc seran les eleccions municipals de maig de 2019, on s’ha de traslladar “el crei-xement magmàtic de l’independentisme a tot el territori”. Però que encara no hi hagi les condicions per arribar a fer el cim “no desmereix el que hem fet, perquè mai havíem sigut tants ni havíem arribat tan lluny”. Tardà va ser contundent a l’hora de defensar el camí fet: “És impúdic pensar que estem derrotats”.
La conferència portava el títol: “On som i cap on va Catalunya?”. I per Tardà el més important ara és fer govern “per falcar el que s’ha aconseguit fins ara” i alliberar el país del 155 i la intervenció a què està sot-mesa la Generalitat per part del govern central. Cal traslladar al govern la majoria aconseguida el 21-D. Qui ha de ser el president? “Tant de bo Puigdemont ho pogués ser i Oriol Junqueras vicepresident, però l’Oriol s’estarà molts anys a la presó, molts; la Marta [Rovira] té molts números per entrar-hi, i en Puigdemont triga-rà molt temps abans no pugui tornar”. Per això cal fer un govern efectiu, perquè “la joia de la corona” no són ells “sinó la majoria independentista aconseguida el 21-D”. Si finalment no hi hagués acord entre els partits independentistes i s’arribés a la convocatòria d’eleccions, “ens cauria la cara de vergonya”, va afirmar. Tot i això va dir que “no hi ha cap cas semblant a Europa en què tres partits tan diferents com són ERC, PDeCAT i la CUP s’hagin posat d’acord per arribar on s’ha arribat”.
I quin camí haurà de seguir el nou govern? “La unilateralitat ens ha servit per arribar fins on hem arribat” –un escenari del qual s’ha d’estar “orgullós” i era “inimaginable”–, però, “tot i que hem de mantenir el conflicte, hem de ser intel•ligents”. Va admetre que en el polèmic article, publicat a El Periódico, va utilitzar una frase desafortunada per dir això mateix: “Menys budell i més cer-vell”, deia en el text. En el seu discurs de divendres va esquivar la confrontació amb la resta de forces independentistes –sobretot amb la CUP, que no va esmentar en cap moment–, però va dir que s’ha d’evitar la “batasunització” de la societat catalana i que s’han de fer polítiques que no provoquin que hi hagi nous presos. “De què servirà que ara Roger Torrent [el president del Parlament] vagi a la presó? Hauríem de dedicar més esforços als presos i menys a treballar per fer el cim”. Si algú es pensava que en el torn de preguntes del públic hi hauria crítiques i retrets a la manca d’acord entre els partits independentistes no va ser així. Públic fidel o discurs convin-cent?