• ESDEVENIMENTS
• Osonenc de l'any

El manlleuenc Joaquim Vivas, amb una llarga trajectòria en el món del voluntariat, és l’Osonenc de l’Any 2013. Va ser proclamat aquest dimecres en una gala que es va fer a Sant Julià de Vilatorta, on també es va fer un reconeixement als altres quatre finalistes: Anicet Altés, Jordi Molas, Antoni Pladevall i Josep Vilardell.

El manlleuenc Joaquim Vivas és l’Osonenc de l’Any 2013. Va ser proclamat aquest dimecres en el transcurs d’una gala que es va fer al Saló Catalunya, de Sant Julià de Vilatorta, i en què també es va fer un reconeixement als altres quatre finalistes, votats pels lectors d’EL 9 NOU: Anicet Altés, Jordi Molas, Antoni Pladevall i Josep Vilardell. Vivas, que acumula una llarga trajectòria en el món del voluntariat, va reivindicar l’ètica i el valor de la sensibilitat.

La gala es va fer aquest dimecres al vespre al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta

Xavier Bardolet
Era la tercera vegada que Joaquim Vivas pujava a l’escenari com a finalista de l’Osonenc de l’Any en les set edicions del premi. També hi va ser els anys 2010 i 2012, i sempre pel mateix motiu: una trajectòria vinculada a entitats i projectes de voluntariat, que avui encara continua des del Rebost Solidari de Vic, que gestiona el banc dels aliments. En aquesta iniciativa conflueixen, a més, Càritas i Creu Roja, dues de les institucions amb qui Vivas ha estat més implicat al llarg de la seva vida. El seu nom també és al darrere del naixement de l’Associació Sant Tomàs o del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, a més de la seva etapa com a alcalde de Manlleu o la gerència de l’Hospital Sant Jaume, punt de partida de moltes de les seves activitats altruistes. Per tot això, les butlletes de més de 1.500 lectors d’EL 9 NOU rebudes les últimes setmanes el van convertir en el més votat dels cinc finalistes del premi.

Ja en la seva primera intervenció, encara com a finalista, Vivas va elogiar el voluntariat, que va lligar a un compromís ètic i a la sensibilitat que demostren “totes aquelles persones que aporten una part del seu temps lliure a ajudar de forma altruista, sense esperar res a canvi. Són persones actives, dinàmiques, emprenedores, responsables i il·lusionades”, va dir. Segons Vivas, en aquesta sensibilitat “hi radica un compromís que comença en el si de la família i continua al poble, o ciutat, el país i, sobretot, a les seves persones”. Ja amb el premi a les mans, Vivas el va voler dedicar molt especialment a la seva dona i família, i es va mostrar orgullós de formar part d’una comarca, Osona, “és digna d’imitar quan veus tota la solidaritat i l’estima que sent per les entitats que ajuden”. L’Osonenc de l’Any 2013 va acabar la intervenció posant en valor l’honestedat, l’ètica i la senzillesa i va advocar perquè es tinguin en compte a l’hora de vertebrar el futur del país.

Vivas va rebre el premi de mans del president del Consell d’Administració de Premsa d’Osona, SA, Miquel Codina, que va destacar que en un escenari de crisi i de queixa com l’actual, trobar-se perfils com el dels finalistes a l’Osonenc de l’Any, model de generositat i d’implicació cívica, “és una cosa que t’eixampla el cos”. I va fer broma a Vivas, de qui se sap que dorm poc, per dir-li que malgrat això “es nota que estàs despert i amb les antenes posades”.

La resta de finalistes del premi van ser el veterà ginecòleg Anicet Altés, l’exjugador de rugbi tetraplègic Jordi Molas, l’historiador i capellà Antoni Pladevall i el president de l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona (AFMADO), Josep Vilardell. Tots ells van agrair el reconeixement dels lectors d’EL 9 NOU.

EL 9 NOU
El 2013, amb 92 anys, va publicar el llibre Parir o no parir. Ara ja en té 93. És, per la seva edat i trajectòria, un dels metges ginecòlegs més coneguts i estimats a la comarca. Dimecres, en les paraules que va adreçar com a finalista de l’Osonenc de l’Any, va dir que “és una situació molt original per a mi”. Compartia una trobada social, però lluny de la formalitat de les reunions professionals “hi he pogut tornar a veure cares conegudes. Em trobo molt bé entre tots”. Va provocar rialles quan es va excusar de no pujar a l’escenari “perquè l’escala no té barana; i a més, un cop a dalt hauré de tornar a baixar”.

El doctor Altés va dir que premis com l’Osonenc de l’Any “són exponent de la vitalitat del poble català”, i que tenint en compte la situació actual “ens hem de poder animar per veure fins on podem arribar si tots hi posem el nostre esforç i la nostra voluntat”. Va felicitar EL 9 NOU per la seva trajectòria i va concloure que, en nits com aquesta, “els guanyadors som tots plegats”.

EL 9 NOU
El documental Els anys guanyats, amb motiu dels 40 anys de Jordi Molas, 20 anys després d’un accident jugant a rugbi que el va deixar tetraplègic, va tenir un gran impacte. L’essència d’aquell documental, en què ell mateix, família i amics donaven el seu testimoni i explicaven com va reconstruir la seva vida a partir d’aquell moment, van ser el missatge que Molas va tornar a donar dimecres. Després de dir que no mereixia el premi i que la resta de candidats a Osonenc de l’Any “em porten anys d’avantatge en esforç i treball”, Molas va voler compartir la seva nominació “amb totes les persones que són i han estat al meu costat”. Començant pels pares, la germana “i els amics, que sé que sempre tindré al meu costat”. Molas va expressar el desig que el seu testimoni pugui servir d’ajut a altres persones que es trobin en la mateixa situació. “Tant de bo tinguin el mateix suport que jo he rebut”, va dir.

EL 9 NOU
Els 80 anys de l’historiador mossèn Antoni Pladevall, que ha complert el febrer d’aquest any, van ser un motiu afegit per a la seva nominació com a Osonenc de l’Any. “Agraeixo aquesta distinció, però ja vaig dir que no calia”, va assegurar. Viu a cavall de Barcelona, Taradell i Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), on fa de rector, i mantindrà la seva activitat “mentre Déu em doni corda per anar tirant”, va ironitzar. I fent gala del seu sentit de l’humor, va afegir que tenint en compte l’actual falta de capellans “no crec que em deixi marxar, de moment”. De manera que “treballaré fins que Déu em cridi”.

Mossèn Pladevall va recordar que s’ha passat la vida treballant en la seva gran passió, la història, tant local com general. “Passar-se la vida treballant va molt bé, perquè les hores passen molt de pressa”, va dir. I va animar a qui se li faci llarg el temps a trobar alguna afició per omplir les hores. Per Pladevall, la seva nominació com a Osonenc de l’Any demostra que “encara tinc amics”.

EL 9 NOU
Josep Vilardell, president de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Osona (AFMADO), va voler parlar en representació de tots els familiars que nit i dia tenen al seu càrrec, com a cuidadors, persones estimades malaltes d’Alzheimer. “Són persones que anònimament, amb abnegació, sacrifici i renúncies, els dediquen una part de la seva vida”. Vilardell va advertir que determinats estudis apunten que “el 2050 aquesta malaltia es pot haver convertit en una pandèmia”, i que els avenços mèdics que es van fent en la investigació “no prometen resultats abans de 15 anys”. Davant d’això “alguna cosa s’ha de fer”, va dir.

L’AFMADO, creada el 2013 com a refundació d’una anterior associació que havia existit temps enrere, continua creixent i oferint cursos de formació i assessorament legal per a les famílies. “De projectes en tenim molts”, va dir Vilardell. Va fer una crida al voluntariat i a sumar nous col·laboradors i experiències. “Hem de treballar amb la seguretat que anem pel bon camí, d’acord amb els temps i les noves necessitats que puguem haver d’atendre”.

EL 9 NOU
Com cada any, en aquesta ocasió també hi va haver el sorteig d’un regal entre totes les butlletes que els lectors d’EL 9 NOU van fer arribar per participar en l’elecció de l’Osonenc de l’Any 2013. Es van superar les 1.500. L’afortunada va ser Marina Raurell, de Vic, que s’ha emportat un cap de setmana per a dues persones a l’Hotel Guitart Termes la Collada, de Toses, que inclou mitja pensió i entrada a l’spa.

A.D.
La gala de l’Osonenc de l’Any no és només una vetllada per atorgar un premi. És més: és, en ella mateixa, un reconeixement a moltíssimes persones que dia a dia treballen, i assoleixen èxits, en àmbits molt diversos. Així ho va reconèixer en el seu discurs l’alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez, que dimecres exercia d’amfitrió. Després que la presentadora de l’acte, la periodista d’EL 9 TV Esther Rovira, anomenés els noms dels finalistes, Anicet Altés, Jordi Molas, Antoni Pladevall, Josep Vilardell i Joaquim Vivas, Rodríguez va expressar respecte per tots ells: “Són persones que ens ajuden a fer de la comarca una societat cada dia millor”.

La frase resumeix l’esperit d’un guardó que ja ha arribat a la setena edició i que, cada any, reuneix una heterogènia representació d’entitats, institucions i veïns d’Osona. Enumerar-los tots seria impossible, però a la gala de Sant Julià, per exemple, hi van ser presents, entre altres, Mercè Generó, gerent del Centre Mèdic Psicopedagògic; Joan Roca, president del Consell Comarcal; Josep Pujadas, president de la Cambra de Comerç; Ricard Aceves, gerent de l’Associació Sant Tomàs; Albert Sala, director de la zona d’Osona del BBVA, o els alcaldes de Torelló, Santi Vivet; Vilanova, Joan Riera; Centelles, Miquel Arisa, i Balenyà, Anna Magem. I, a més, desenes de persones a títol individual que van voler acompanyar els finalistes. Entre ells hi va haver complicitat. Tots sabien que la votació popular decantaria el guardó només cap a un d’ells, però que tots atresoraven mèrits per erigir-se en l’Osonenc de l’Any, distinció que, en les edicions anteriors, ja havien rebut Montserrat Freixer, Xavier Gómez, Jeroni Vinyet, Núria Casamitjana, Pilarín Bayés i Fidel Bofill. “Són gent sense càrrecs rellevants ni posicions de poder notable i, amb totes aquestes mancances, han provocat un fort impacte sobre la comunitat”, va resumir Miquel Codina, president de Prosa, l’empresa editora d’EL 9 NOU, en al·lusió als finalistes d’aquest any. La frase sintetitza l’esperit d’una gala, retransmesa en directe per EL 9 TV, EL 9 FM i EL9NOU.CAT, prolífica en aplaudiments. Aquesta, potser, va esdevenir la millor metàfora del que va ser l’acte: un reconeixement múltiple a persones i actituds.