• ESDEVENIMENTS
• Osonenc de l'any

El premi Osonenc de l’Any, que ja arribava a la desena edició, es va atorgar divendres al vespre a Josep Font, exdirector de l’escola d’educació especial Estel, en el marc d’una gala celebrada a Centelles. Font ha estat durant 40 anys al capdavant de l’escola i és un dels referents en el camp de l’educació especial. La gala, retransmesa en directe per EL 9 TV, va tornar a congregar representants del món polític, social i cultural d’Osona.

L’exdirector de l’escola d’educació especial Estel, de Sant Tomàs, reconegut per una trajectòria de 40 anys

EL 9 NOU
Josep Font, exdirector de l’escola Estel, un centre d’educació especial de l’Associació Sant Tomàs, va rebre divendres al vespre el premi Osonenc de l’Any com a reconeixement a una trajectòria professional de quatre dècades. El lliurament d’aquest guardó, que s’atorga per votació popular dels lectors d’EL 9 NOU, es va fer en el marc d’una gala al Casal Francesc Macià de Centelles. “El meu agraïment a les persones que durant 40 anys han estat al meu costat. Ha estat un llarg camí d’ombres i silencis al servei de les persones amb discapacitat. En aquesta edat i en aquests moments rebre aquest premi també se’m posa bé”, va concedir Font just després de recollir el guardó –una portada d’EL 9 NOU de ceràmica obra de l’artista Roser Nadal– de mans de Beth Codina, presidenta de Prosa, l’empresa editora del periòdic.

Aquest va ser el punt culminant de la gala. Codina, en el seu discurs, va incidir en el fet que “avui, i gràcies a gent com vosaltres, conceptes com educació especial, inclusió o discapacitat intel·lectual ens són familiars i els tenim assimilats”, però 40 anys enrere, quan Font va assumir la direcció de l’escola Estel, “t’enfrontaves a una selva espessa, verge i salvatge i vau passar molts anys desbrossant i obrint camí”. Avui les escoles d’educació especial gaudeixen dels mateixos drets que qualsevol escola ordinària concertada. L’escola Estel n’és un exponent. Font se’n va fer càrrec just després de llicenciar-se en Pedagogia. Tant Sant Tomàs com l’escola, el primer servei que va oferir l’associació, celebren mig segle. Durant els 40 anys que ha estat al capdavant de l’Estel, Font ha estat testimoni privilegiat dels canvis en el camp de l’educació especial i ell n’ha estat un dels referents amb la inclusió com a bandera.

De fet, l’escola Estel, com Sant Tomàs, formen part del paisatge quotidià d’Osona. Codina en va subratllar “el seu caràcter pioner, avançat i innovador” i va aventurar que, si s’elaborés una llista dels fets més transcendents dels últims 40 anys a la comarca, ara que EL 9 NOU també arribarà al 40è aniversari, segurament hi hauria consens que Sant Tomàs seria al podi. A banda de Font, també va dedicar unes paraules als altres quatre finalistes: Montse Codinachs, directora del Centre Riudeperes; Jordi Molas, protagonista del llibre Els anys guanyats; Lluís Solà Sala, escriptor, i Arnau Tordera, músic. Ells cinc havien estat els més votats d’una llista en què també hi figuraven com a candidats Quim Capdevila, activista polític i cívic; Elena Congost, campiona paralímpica de marató; Marta González, nedadora; Noemí Jordana, jugadora de bàsquet; Ramon Roca, fundador de Guifi.net; Jordi Sarrate, artista i activista cultural, i Carles Vilariño-Güell, biòleg i genetista. En total, es van recollir 1.600 butlletes. La gala, retransmesa en directe per EL 9 TV, va ser conduïda per la periodista Esther Rovira.

EL 9 NOU
Beth Codina, presidenta de Prosa, l’empresa editora d’EL 9 NOU, va encetar el discurs a la gala de l’Osonenc de l’Any amb un record per al periodista dels Hostalets de Balenyà Carles Capdevila, que va morir l’1 de juny als 51 anys. “Hem viscut la pèrdua amb una gran tristesa”, va dir, “no només per la proximitat que ens hi unia com a col·laborador d’EL 9 NOU sinó sobretot perquè era una d’aquestes persones que fan el món millor: vital, optimista i divulgador de les bondats dels demés”. Per això, de part de tot l’equip d’EL 9 NOU Codina va voler fer saber públicament a tota la família “i a la seva dona, als seus fills i als seus pares que estem al seu costat”. La frase va ser saludada amb un càlid i espontani aplaudiment des de la platea que va servir d’improvisat homenatge a la figura de Capdevila.

“Osona és pionera en molts àmbits: també a atendre les persones”
Centelles Montse Codinachs, directora del Centre Riudeperes, es va mostrar “orgullosa de ser osonenca”. “Osona és una comarca innovadora, pionera en molts àmbits i també en el de l’atenció a les persones”, va dir durant el seu discurs. Codinachs va destacar que el treball que fan situa les persones al centre i promou la inclusió social i que Osona “reconeix, considera i respecta a totes les persones siguin quines siguin les seves capacitats”. I en nom de les persones que viuen al Centre Riudeperes, en el de les seves famílies i en el dels professionals que hi treballen va agrair la nominació que, va fer notar, és en representació de tot l’equip. Va rebre el trofeu de record de mans de Josep Mas, director de l’edició d’EL 9 NOU del Vallès Oriental.

“Les persones són les que fan que la vida sigui bonica de viure”
Jordi Molas no va poder ser a la gala físicament –ha de fer repòs al llit per prescripció mèdica–, però sí que hi va parlar a través d’un vídeo en què va agrair la nominació pel llibre Els anys guanyats i va explicar que “la meva feina [és el coordinador de voluntariat de Sant Tomàs] consisteix a trobar bones persones”. “Tinc una colla de voluntaris que podrien ser tots candidats i faig un clam per a tots ells, que, de forma altruista i voluntària, dediquen un temps als altres”, va dir. “Les persones són les que fan que la vida sigui bonica de viure”. En nom d’ell van recollir el guardó la seva mare, Conxita Castells, i un seu amic, Ignasi Puig. Els el va lliurar Rosa Serra, cap de Publicitat edicions d’EL 9 NOU.

“Em dona coratge per continuar lluitant en la paraula que ens neguen”
Centelles Lluís Solà Sala, convalescent d’una operació, no va poder recollir el guardó. En nom seu ho va fer Dolors Solà, que va llegir un text del premiat: “Agraeixo molt sincerament la confiança que han posat en mi i en la meva feina els homes i les dones que m’han votat. Aquesta confiança em dona coratge per continuar lluitant en la paraula que ens neguen i que ens han negat, i per la dignitat humana”. I, també, perquè ara “a les portes de l’emancipació nacional” va recordar que “només si anem tots junts podrem salvar la paraula de la nostra comunitat, la paraula de Xàtiva i d’Alcoi, d’Inca i Maó, de Reus i de Vilafranca, d’Elna i de Ceret i guanyar la llibertat i la responsabilitat”. Va rebre el guardó de mans d’Agustí Danés, director d’EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès.

“Una societat amb aquests valors està destinada a ser feliç”
El músic Arnau Tordera es va mostrar sorprès per la nominació perquè creia que els guardonats havien de ser persones amb més trajectòria i ell tot just està “a l’inici germinal de la meva, en un futur extensa, carrera musical”. I va recordar els àmbits en què treballen els altres nominats per deixar clar que amb l’enumeració de tots ells “es detecta que hi imperen uns valors extraordinaris”. Una societat que s’edifica sobre valors com els de l’educació, la humanitat, la llengua i la identitat i la cultura “està destinada a ser feliç i a fer feliç”. Va acomiadar el discurs recitant uns versos de Verdaguer. Tordera va ser el protagonista del muntatge Verdaguer, ombres i maduixes. Li va lliurar el guardó Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU.

Paula Valls hi va posar la música

La cantant Paula Valls, acompanyada de Guillem Soler als teclats i Franco Molinari al contrabaix, van ser els protagonistes musicals de la vetllada. La jove manlleuenca va interpretar en anglès temes del seu àlbum de debut, Black and White, i versions d’Amy Winehouse i Marvin Gaye.

Montserrat Díaz, premiada en el sorteig de les 1.600 butlletes
Després de ser escollit com a Osonenc de l’Any, Josep Font va actuar de mà innocent per extreure una de les 1.600 butlletes amb el vot dels lectors pel sorteig d’una ampolla de vi de tres litres presentada en caixa de fusta de Santbru 2008 del celler Portal del Montsant, de la DO Montsant. L’afortunada va ser Montserrat Díaz, de Vic.

Víctor Palomar
La gala de l’Osonenc de l’Any és una alenada d’optimisme. És com molts dels articles que escrivia Carles Capdevila, recordat de forma emotiva durant la gala per Beth Codina, presidenta de Prosa, l’empresa editora d’EL 9 NOU, que aconseguia convertir un fet quotidià en una cosa excepcional per extreure’n una lliçó de vida. Els cinc finalistes, com molts de la resta de nominats, són persones que des d’un vessant o altre, des de la música o la literatura fins a la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual, treballen per uns valors que ens fan millors com a societat. La gala, en aquestes deu edicions, si una cosa ha aconseguit fins ara és que la persona escollida no ho sap fins que el seu nom no és pronunciat en directe per la presentadora de la gala que és l’Osonenc de l’Any. Per això el discurs que fan quan pugen a l’escenari acostuma a ser el que els surt més de dins, el més espontani. En el cas de Josep Font em va arribar la seva última frase: “En aquesta edat i en aquests moments això també se’m posa bé”. Em va semblar una mostra sincera de felicitat que amagava una manera de posar el colofó pendent a la gran tasca professional que ha fet durant tants anys a l’escola Estel. Què millor que el reconeixement te’l faci la societat, en aquest cas la comarca d’Osona, que sempre ha sabut agrair la feina ingent que ha fet Sant Tomàs per la inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual. Una mostra és que tres dels finalistes eren persones relacionades amb Sant Tomàs. Orgull de comarca. Cal recollir ara, però, el guant llançat des de les famílies de Sant Tomàs. El següent pas és que una persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament sigui nominat a Osonenc de l’Any. I tant que sí.

La gala de l’Osonenc de l’Any és un acte que molta gent segueix per la televisió a través d’EL 9 TV. Però entre el públic hi ha gent que no se’l perd mai. Aquest any n’hi faltava un. El pare Lluís Rocaspana. Fos on fos, i el seu estat de salut fos el que fos no fallava mai a cap de les gales de l’Osonenc de l’Any. Ell, que havia estat nominat en una edició, també va ajudar, i molt, que la societat fos una mica millor. Com en Josep, en Jordi, en Lluís, l’Arnau, la Montse...