La gala de lliurament del Premi Osonenc de l’Any que organitza anualment EL 9 NOU va distingir aquest dimecres la figura de Mercè Generó, gerent de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic. Generó, escollida per votació popular, ha tingut un paper clau en el disseny del model d’atenció a la salut mental d’Osona. L’acte es va fer al teatre de Gurb. Antoni Bayés, Antoni Cumeras, Jordi Roca i The Sey Sisters en van ser els finalistes.
Agustí Danés
La gerent de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMPPO), Mercè Generó, va rebre aquest dimecres al vespre en el marc d’una gala al teatre del Molí de l’Esperança de Gurb el Premi Osonenc de l’Any que atorga anualment EL 9 NOU a partir de la votació popular dels seus lectors. “La FCMPPO som molts. És un reconeixement a la tasca de tots”, va concedir Generó en el moment de recollir el guardó de mans de Beth Codina, presidenta de Prosa, l’empresa editora d’EL 9 NOU.
Nascuda a Folgueroles fa 57 anys, Generó va començar a treballar en aquest centre dedicat a la salut mental quan només tenia 20 anys. Hi ha impulsat una tasca clau per aconseguir que Osona tingui un model d’atenció integrada, tant des del vessant social com assistencial, als usuaris i als seus familiars. A la FCMPPO hi treballen 82 professionals, 14 dels quals amb certificat de disminució derivada de trastorns de salut mental entre el Centre Especial de Treball Areté, la fusteria o el Servei de Repartiment de publicitat i bustiades. L’any passat, es van atendre 1.201 persones.
Generó, que ja havia estat finalista del Premi Osonenc de l’Any en dues edicions anteriors, va resultar la candidata més votada. Els lectors podien votar entre 12 candidats. En total, es van rebre gairebé 1.300 butlletes. La resta de finalistes van ser el cardiòleg Antoni Bayés; el president de l’Associació Tapís, Antoni Cumeras; el director gerent
Antoni Bayés, Antoni Cumeras, Jordi Roca i The Sey Sisters, finalistes de la Fundació Hospital de la Santa Creu, Jordi Roca, i les intèrprets de gospel The Sey Sisters. La gala, presentada per la periodista d’EL 9 TV Ester Rovira, va reunir una nombrosa representació de la societat civil i política d’Osona. La presidenta de Prosa, Beth Codina, després de lliurar-li el guardó –una escultura de ceràmica de l’artista de Lliçà de Vall Roser Nadal, que representa una portada d’EL 9 NOU–, va elogiar la tasca de persones i entitats “que dediquen esforç cada dia per fer un món millor”. I va valorar condicions com “coratge, altruisme, perseverança i talent” que conjuguen tots els candidats i, alhora, persones anònimes que treballen dia a dia des de l’anonimat. Els reiterats aplaudiments, i el reconeixement als finalistes, van ser la metàfora d’una nit en què tothom va guanyar.
“Ser finalista és emocionant”
El cardiòleg vigatà Antoni Bayés va ser un dels finalistes. Bayés va rebre un guardó de mans de Josep Mas, director de l’edició d’EL 9 NOU del Vallès Oriental. Bayés acredita una llarga trajectòria en el camp de la cardiologia que s’ha vist reconeguda una vegada més recentment després que es bategés, gràcies principalment a la proposta d’un metge canadenc, una nova malaltia amb el seu nom: síndrome Bayés. D’aquesta manera, queda demostrada la tasca professional que ha dut a terme el doctor Bayés des de fa anys i que ha estat reconeguda no només a Catalunya sinó arreu del món.
“Els mèrits no són només meus”
El president de l’Associació Tapís, Antoni Cumeras, va ser un altre finalista. “Els mèrits no són exclusivament meus”, va subratllar per valorar la feina realitzada des de fa tres dècades. El Tapís és una entitat sense ànim de lucre, creada l’any 1985 per respondre a les necessitats de joves en risc psicosocial. Els temps, però, han canviat, i ara el Tapís treballa per pal·liar les dificultats derivades de l’exclusió sociolaboral. Es divideix en tres grans àrees dedicades a la roba de segona mà, als mecanitzats i manipulats i a la neteja. Li va lliurar el guardó Rosa Serra, cap de Publicitat d’edicions d’EL 9 NOU.
“Em fa molta il·lusió ser aquí”
El director gerent de l’Hospital de la Santa Creu, Jordi Roca, va explicar que “em fa molta il·lusió ser aquí” en un moment en què la institució que dirigeix té engegats projectes rellevants, com les obres d’ampliació que començaran en breu. La institució ofereix serveis adreçats bàsicament als malalts geriàtrics i amb malalties cròniques complexes, es presta assistència especialitzada en l’àmbit de la geriatria, les cures pal·liatives i la psicogeriatria, tant en recursos d’internament com en ambulatoris o a domicili. Li va lliurar el guardó Jaume Espuny, director de l’edició d’EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès.
“La nominació ja és un premi”
Edna, Yolanda i Kathy són les tres germanes que integren The Sey Sisters, un trio de cantants d’origen ghanès dels Hostalets de Balenyà. The Sey Sisters fa anys que fan actuacions a diversos llocs de Catalunya, però l’any passat van decidir gravar el seu primer disc amb el nom de Let Freedom Ring. Aquestes tres germanes, que des de ben petites van viure la música de molt a prop, amb els anys es van adonar que podria ser realment enriquidor treballar i cantar juntes en un escenari, de manera que van decidir consolidar-se com a grup. Els va lliurar el guardó el director general d’EL 9 NOU, Jordi Molet.
El premi per a una nit a l’Hotel Blancafort se’n va a Roda de Ter
Com sempre, entre totes les butlletes rebudes per elegir l’Osonenc de l’Any –aquest cop, al voltant de 1.300– es va sortejar una estada al Balneari Blancafort de la Garriga. L’afortunada va ser Montserrat Boix Selles, de Roda de Ter, que és subscriptora del diari des del 2006.
Esther Condal presenta cançons del seu segon disc, ‘Bird’
La gala de l’Osonenc de l’Any també va tenir un espai per a la música. La hi va posar Esther Condal, que acompanyada al piano per Txema Riera va presentar cançons del segon disc, Bird. També en van interpretar del primer disc, Home.
Víctor Palomar
Diuen que és el primera vegada que el públic que seia a les butaques del teatre de Gurb passava calor. Segurament tenen raó perquè es va inaugurar el passat mes de novembre i no hi ha hagut gaires oportunitats perquè la temperatura fos la d’aquest dimecres. Però les The Sey Sisters van ser també part de la culpa del caliu que es va viure en aquesta novena edició del Premi Osonenc de l’Any. Aquestes tres noies, que viuen entre Balenyà i Centelles, i són filles d’un matrimoni que fa més de 30 anys que va emigrar de Ghana, van ser, amb permís de la resta de nominats i la guanyadora, les protagonistes de la nit.
La presència dalt de l’escenari de l’Edna, la Yolanda i la Kathy –al costat d’Antoni Bayés, Jordi Roca, Mercè Generó i Antoni Cumeras– simbolitzava molt més que un reconeixement merescudíssim a la seva música, que les ha situat en la primera línia del panorama musical català, i que només per això ja són dignes mereixedores del guardó. És la prova que sí que es pot. És la normalitat cada vegada més habitual a les escoles i carrers d’Osona. Mèrit d’elles, dels pares, de professors, veïns, amics i dels que no defalleixen treballant per a la integració davant dels discursos incendiaris d’alguns. Les mateixes Sey, que van atrevir-se a improvisar una d’aquestes seves cançons que fusionen el gospel amb el ritme africà, es van encarregar, però, de tenir un record pels que també volen integrar-se i no ho tenen fàcil. Escolteu el discurs i compartiu-lo, si us plau.
Entre butaques hi ha molta gent anònima que no falla mai. Un d’ells és Lluís Rocaspana. Aprofita cada edició per tornar a Osona, on va exercir 27 anys de capellà a la parròquia del Remei. Ara viu a Sabadell però cada mes de juny aprofita l’excusa d’assistir a la gala de l’Osonenc de l’Any per reunir-se amb famílies a les quals va deixar empremta. Ell, que va ser un dels candidats a Osonenc de l’Any 2011 per haver fet sempre costat als més desvalguts, és un dels culpables també que tres noies de color l’any 2016 pugin dalt d’un escenari a Gurb per dir que elles també són de casa.
L’Osonenc de l’Any treu el millor de cadascú. El premi a Mercè Generó és també un premi a la constància després d’haver estat nominada tres vegades. I en tenia ganes, la Mercè, de guanyar-lo, i tant que en tenia ganes, però no per ella, sinó per fer el que va fer instants després de rebre el guardó: dedicar-lo al seu equip i a tots els que treballen cada dia per ajudar els que tenen problemes de salut mental. Per molts anys i per molts Osonencs de l’Any.