• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Vicenç Bigas
En el món de les xarxes socials, de vides virtuals exposades al gran públic, Andrés Iniesta ha volgut recórrer al paper per retrobar-se a si mateix. Per saber què en queda d’aquell nen que va deixar plorant Fuentealbilla amb 12 anys per acabar essent el director de joc del Camp Nou. I si hom no és com se sent sinó com el veuen res millor que encarregar-se la pròpia autobiografia i descobrir-se en el relat dels que més el coneixen a partir de la perfilada ploma de Ramon Besa i Marcos López, dos periodistes que “fan amb el teclat el que Iniesta fa amb la pilota”, segons els va definir el director d’EL 9 NOU, Agustí Danés, en la presentació del llibre en el marc del Club de Premsa d’EL 9 NOU.
Que la iniciativa parteixi del mateix protagonista, no pas del departament de màrqueting d’una editorial amb voracitat comercial, i la credibilitat que els seus autors s’han guanyat cada dia a les pàgines de El País i El Periódico garanteixen el rigor d’una obra en la qual hi han estat treballant quatre anys i mig. La mort del Tito i l’aparició del Tata en van demorar el procés i que la publicació hagi coincidit amb el vintè aniversari de l’arribada d’Iniesta a La Masia ha estat, per tant, una circumstància casual.
“Volíem fer un llibre com Déu mana, gens comercial” que “un cop acabat vam oferir al món editorial” i se’l va acabar quedant “una editorial anglesa, on aquest tipus de llibres estan més estesos”. És el relat de Besa, a qui Iniesta ha portat de Perafita a Fuentealbilla passant per les inaccessibles entranyes del vestidor del Camp Nou recollint el testimoni de més d’un centenar de persones entre familiars, amics, jugadors i entrenadors que l’han tractat. Tan reveladores com les seves aportacions en són les absències dels que el manxec no va considerar que calgués parlar-hi però “havíem de ser molt respectuosos amb la voluntat de l’Andrés” perquè “havia de ser el seu llibre”.
Com a bé reparador, “obeeix a la necessitat d’explicar coses que no havia explicat mai”, considera López, si bé Besa alertava que “decodificar algú com Iniesta és molt difícil” perquè “no parla, és molt introvertit i més rebel del que sembla” si bé alhora “és transparent”.
Enmig de la conversa també va aparèixer de trascantó la figura de Johan Cruyff, perquè “treballar amb en Ramon és com treballar amb Cruyff, el meu ídol”, assegurava López, si bé al capdavall abans que parlar d’Andrés Iniesta, la jugada de la meva vida, que ja va per la segona edició, preferien compartir tertúlia amb Toni Barnils, Rodri, Jaume Torras o altres llegendes del futbol osonenc que els van acompanyar, com Gerard Autet, que va rememorar a petició del moderador el seu debut a Primera amb l’Sporting davant el Barça de Messi.