• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

M.E.
Una cinquantena de persones van poder gaudir dijous al vespre d’un tast de vins de la DO d’Alella, i en concret del celler Raventós d’Alella, en un acte organitzat pel Club de Premsa d’EL 9 NOU al Temple Romà de Vic. L’acte va estar conduït pel mateix propietari del celler, Ramon Raventós, hereu d’una antiga nissaga de viticultors i elaboradors catalans, i net precisament de família vigatana.
“He estat moltíssimes vegades a Vic, passant per davant del Temple Romà, però mai no hi havia entrat a dins”, va començar admirat Raventós, avui al capdavant d’un grup que, sota el nom de Gleva Estates, comanda cellers emblemàtics com els Parxet, Mont-Ferrant, Portal de Montsant o el mateix Raventós d’Alella, objecte del tast de dijous. Aquest celler és un dels més petits del grup, amb poc més de 200 hectàrees repartides en innombrables terrers i situat a les valls de la Serralada de Marina, a l’entorn del parc que duu el mateix nom, a tocar del mar. Cada any, 400.000 ampolles surten d’aquest celler que, tot i ser petit, ofereix diverses particularitats, com la mateixa varietat de cep que conreen, la pansa blanca, autòctona d’aquest territori. Precisament, dels sis vins que es van poder tastar dijous, tots blancs, quatre són d’aquesta varietat. El tast va començar amb dos vins “expressius, profunds, frescos i amb la textura pròpia dels grans blancs”: el Tina 20 i el Tina 9. Va continuar amb el Tina Santa Maria, produït en terreny de sauló, i de la finca més antiga que tenen. Els tres últims vins són el resultat d’un procés més complex: el Galàctica, més intens; el Pansa Rosada, obtingut per una variant de pansa blanca més rosada, i l’Allier, vi Chardonnay de 2014, una de les marques clàssiques del celler. En aquest punt de risc, Raventós va defensar que “per fer vins complexos no s’han de fer coses extremades, perquè llavors la gent no els entén”. I és que, per ell, “els grans vins sempre són fàcils de beure”. Tot i que la tradició vinícola d’Alella es remunta “a l’època dels romans”, va recordar l’enòleg, aquest llegat viuria alts i baixos en els segles posteriors. Va ser a partir de 1980 que la família de Ramon Raventós va voler actualitzar aquest llegat, encetant tota una feina de recuperació de vinyes singulars, per obtenir-ne “singularitat, rusticitat i puresa”. Per Raventós, “ens sentim afortunats de dedicar-nos a una activitat en què el respecte per l’ecosistema ens retorna molt palpable en forma de qualitat i singularitat”.
Raventós va aprofitar per fer una decidida defensa de la qualitat dels vins catalans, tot recordant que “només a una hora de cotxe pots trobar vins radicalment diferents”. Uns vins que poden arribar a ser “estratosfèrics” però que “no hem sabut explicar-ho prou bé, sobretot a fora del país”. Aquesta serà, precisament, una de les prioritats de la seva empresa els propers anys: la internacionalització. Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU, va agrair a Raventós haver participat en una nova cita amb el Club de Premsa, en aquest cas amb una proposta “més lúdica”.