• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

Víctor Palomar
La crisi per la irrupció d’internet i les tecnologies “afecta més les empreses periodístiques que els periodistes, i més els periodistes que el periodisme”. És l’opinió d’Albert Sáez, adjunt al director d’El Periódico de Catalunya i autor del llibre El periodisme després de Twitter. Aquesta crisi dels mitjans tradicionals per internet no és única al món del periodisme, és el mateix que passa a la música amb Spotify, els taxistes amb Uber o el comerç tradicional amb Amazon. La informació que fan els periodistes és necessària i interessa; el lector, però, ja no sempre la rep pels canals de distribució habituals. Sáez va participar divendres juntament amb Vicent Partal, director de Vilaweb i un dels pioners d’internet a Catalunya, en la taula rodona del Club de Premsa d’EL 9 NOU sobre com ha canviat la tecnologia als mitjans de comunicació de masses.
El director de Vilaweb va posar sobre la taula la qualitat del periodisme a la xarxa: “A Catalunya no hi havia premsa groga i internet ha provocat l’entrada de premsa groga”. Partal va assegurar que “hi ha gent que es dedica a fer trampa, a tractar el lector com si fos tonto per a la caça del click” i aconseguir d’aquesta manera més ingressos publicitaris. El director de Vilaweb, però, va assenyalar que en l’últim any s’ha produït un punt d’inflexió arran de dos casos: la mort de Muriel Casals, que va originar “un escàndol notabilíssim” quan alguns mitjans catalans van anunciar la seva mort abans que es produís, i la campanya electoral de Donald Trump i les falses notícies o fake news. Des de llavors “han sortit periodistes que s’han plantat i han dit prou”, i també els lectors han dit que no volen aquest periodisme, segons Partal. Entre les coses positives que ha aportat internet al món de la comunicació hi ha, segons Partal, que actualment “la censura és gairebé impossible” i que “s’ha guanyat amb democràcia” gràcies que tothom pot esdevenir emissor i difondre un missatge o una idea.
Sáez va fer autocrítica al papers dels mitjans de comunicació tradicionals, “que han perdut el monopoli de la distribució de la informació”, entre altres, perquè durant molt de temps “han actuat amb prepotència, preocupant-se més de la competència que del seu públic”. Això fa que el problema dels mitjans tradicionals no sigui tant “els nadius digitals [les noves generacions que han nascut amb les tecnologies] sinó els fugitius analògics”, que els han abandonat per no haver fet les coses bé, segons Sáez. El paradigma ha canviat i hi ha una nova mentalitat de la societat que el director adjunt d’El Periódico va resumir en tres conceptes: horitzontalitat, transparència i emancipació. Aquesta nova relació entre els mitjans i els lectors també es correspon amb la manera d’exercir el poder, on la gent s’ha empoderat i rebutja una relació de verticalitat i opaca com fins ara.
Els mitjans de proximitat, com és el cas d’EL 9 NOU, “són els que han sabut aguantar més bé aquesta crisi”, segons Sáez. Primer perquè no han perdut mai de vista el lector, gràcies a aquesta proximitat amb els periodistes. En segon lloc perquè no han fet “barbaritats econòmiques”, com sí que van fer els grans grups per exemple amb la televisió per cable. I, finalment, no van perdre l’horitzó de a què es dedicaven. Altres, va dir, van acabar regalant coberts i fent promocions “sense donar cap valor al diari”. Ara bé, que Donald Trump guanyés les eleccions a la presidència dels Estats Units després d’haver fet 34.500 tuits i només una roda de premsa per no haver de respondre a les preguntes dels periodistes també explica moltes coses. I no pas bones.