• ESDEVENIMENTS
• Club de premsa

V.P.
Un altre greu problema de contaminació a Osona, sobretot a la zona de Manlleu, és el benzopirè. Es tracta d’un cancerigen de grau 1 que alguns anys a tot l’Estat només s’ha detectat a l’estació de control de l’aire de Manlleu. Tot i que l’OMS recomana no superar els 0,12 nanograms, a Manlleu l’any 2013 se’n van detectar 1,83. L’any 2014 els registres a Manlleu van baixar fins als 0,83 nanograms –la llei situa el límit en 1 nanogram–, el 2015 van tornar a pujar fins a l’1,35. Segons l’investigador del CSIC Xavier Querol, la presència d’aquest contaminant està directament relacionat amb la crema de fusta i biomassa. Estudiant l’evolució d’aquest contaminant en els últims deu anys a Manlleu es pot comprovar que coincideix el seu augment a partir dels anys en què hi ha polítiques d’impuls de la biomassa. És sempre a l’hivern, fet que fa que se’l relacioni amb les estufes i no tant amb les indústries. Querol diu que la biomassa és una bona aposta sempre que s’acompanyi d’una legislació que ho reguli. Després de provar al laboratori diversos tipus d’estufes i llars de focs, i de pèl·lets, l’equip de Querol ha comprovat que les estufes de pèl·let certificades amb els criteris de països com Alemanya o Àustria contaminen fins a 15 vegades menys. També el pèl·let certificat pot arribar a contaminar fins a 30 vegades menys dels acords presos en la cimera perquè és una ciutat “generadora de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial”, referint-se a l’àrea metropolitana. Segons Querol, l’única manera per reduir l’ozó de la Plana de Vic seria, d’una banda, posar desnitrificadors a les xemeneies de les indústries i les centrals de cicles combinats de l’àrea metropolitana –tenint en compte que hi ha poques ciutats a Europa que tinguin quatre centrals tèrmiques al seu voltant com té Barcelona– i, per l’altra, reduir i eliminar els cotxes anteriors a l’any 2004, “com han fet 232 ciutats d’Europa des de l’any 2008”. No només això, sinó que s’hauria d’obligar que les furgonetes de repartiment fossin vehicles elèctrics i fer un pla real de foment del transport públic.
Per Querol, el problema de l’ozó és que “és un contaminant desgraciat”. Primer, perquè només és un problema del sud d’Europa, per tant no preocupa els països més desenvolupats del nord, i després, perquè, tot i tenir el seu origen en les zones urbanes, l’ozó només apareix en les zones rurals. Això fa que ni tan sols a nivell de país, els grans mitjans de comunicació parlin de forma habitual de l’ozó malgrat que els nivells que es registren a la Plana de Vic “siguin una animalada”, segons Querol. El fet que l’ozó sigui un contaminant que es forma a les zones rurals, menys poblades, fa que a nivells de xifres totals, els seus efectes sobre la salut de les persones sigui menor. Segons Querol, la Comissió Europea calcula que es produeixen 456.0000 morts l’any provocades per la contaminació de partícules en suspensió, 76.000 per òxid de nitrogen i 17.000 per ozó.
Ginesta Mary, en nom del GDT, va reclamar una actuació contundent de l’administració per posar fre a la contaminació i va lamentar que en casos com el problema del model ramader d’Osona “massa sovint es posa l’interès privat per sobre de l’interès públic”. Després d’escoltar l’exposició que van fer els altres dos ponents, Mary va dir que caldria estudiar declarar Osona “zona catastròfica” pels alts índexs de contaminants que s’hi han detectat.

V.P.
La contaminació atmosfèrica ja és el quart factor de risc de mort, segons el catedràtic en Medicina Preventiva Jordi Sunyer, citant un estudi de la Universitat de Seattle i que ha utilitzat el Banc Mundial. El principal factor de risc (30%), segons l’estudi, fa referència al metabolisme –com el colesterol, la hipertensió o el sucre–; el segon, (20%) a la dieta, seguit pel tabac (11%) i la contaminació atmosfèrica (10%). La contaminació atmosfèrica ja suposa el doble de risc de mort que el consum d’alcohol i drogues (5,8%) o el triple que la manca d’exercici físic. Segons l’OMS, la contaminació atmosfèrica ja provoca 3,5 milions de morts l’any. “Més que les guerres o els accidents de trànsit, que en provoquen deu vegades menys”, segons Sunyer. En contra del que pugui semblar, la contaminació atmosfèrica no només provoca malalties respiratòries, sinó també a les artèries i el cor. Les principals conseqüències de la contaminació atmosfèrica és l’ictus (40%) i l’infart de miocardi (20%), seguit per la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) (11%) i el càncer de pulmó (6%). “Reduint la contaminació atmosfèrica disminuiríem el 20% dels infarts de miocardi i els càncers de pulmó”, segons Sunyer. També la contaminació està darrere de molts casos d’arteriosclerosi. Per aquest motiu, segons Sunyer, “hem de canviar la manera d’organitzar les ciutats”. Sunyer també va participar en un estudi sobre com afectava la contaminació en el desenvolupament del cervell dels nens. Es va fer el seguiment amb diferents escoles i es va comprovar que els centres situats al costat de vies de molt trànsit la contaminació acabava influint en el desenvolupament del cervell dels nens.